Altres Barcelones

(Font: Wikimedia Commons)

Era el dia 7 d’octubre de 1571. La Corona Espanyola s’havia aliat amb Venècia i els Estats Pontificis formant una Lliga Santa per tal de foragitar la flota otomana d’Europa. El desenllaç de la guerra es veia en joc en aquella batalla naval de Lepant, on per cert també hi corria per aquells móns de Déu l’escriptor Cervantes, més tard conegut com “el manco de Lepanto” per deixar-hi la mà esquerra durant el combat.
Aquesta imatge de Jesús es trobava en el pitjor lloc i en el pitjor moment. Era al vaixell que capitanejava la flota cristiana de cara precisament en aquell instant a la bala de canó otomana que venia a tota velocitat a transformar l’obra d’art en estelles de fusta volant pels aires, però aleshores... miracle!
El Crist va inclinar el seu cos cap a la dreta i va esquivar la bala, i fins aleshores roman en aquesta peculiar postura.
Ara és la imatge a la que se li rendeix més devoció de tota la catedral de Barcelona, on hi té dedicada una de les capelles laterals, si no vaig errat, la primera a mà dreta.
Altres potser més incrèduls o no tan devots diuen que l’estàtua deuria estar feta de fusta jove, i que al assecar-se, va prendre aquesta forma amb el pas del temps.