Hi ha gent que encara parla d’un país anomenat Xauxa, un lloc llunyà i desconegut. No és aquesta una terra com les altres: Xauxa és el regne de l’abundància, un lloc màgic i enlluernador. Diuen que allà les pedres són de xocolata i torró i que la fusta és de canyella. Allà els nens ja neixen savis, sense necessitat d’anar a escola ni que el mestre els ensenyi la lliçó. De tan llestos, es crien ells tots sols, sense haver-los d’estar al damunt.
També diuen que els fruits dels arbres són menjars cuits i elaborats i que del cel en plouen vestits i joies. Res és antic, res s’espatlla, ni es fa vell. Tampoc es rovella el ferro ni s’acumula pols sobre els mobles. No hi ha normes ni s’ha de treballar. La ganduleria i l’hedonisme són l’única llei vigent.
Com s’hi pot anar? –us estareu preguntant tots- Diuen que de Barcelona, un dijous cada set anys, salpa un vaixell cap a Xauxa. Ningú sap quin dijous serà, ni de quin mes, ni de quin any... Del Moll de la Fusta? Del Port Vell? D’algun espigó amagat?... Ningú ho sap amb certesa, però per poder embarcar-hi cal vestir estrafolàriament, i que l’alegria et corri per les venes!
Serà aquesta la millor solució a la crisi? No ho sé, però sempre ens queda l’esperança...
Foto: Enric Borràs
També diuen que els fruits dels arbres són menjars cuits i elaborats i que del cel en plouen vestits i joies. Res és antic, res s’espatlla, ni es fa vell. Tampoc es rovella el ferro ni s’acumula pols sobre els mobles. No hi ha normes ni s’ha de treballar. La ganduleria i l’hedonisme són l’única llei vigent.
Com s’hi pot anar? –us estareu preguntant tots- Diuen que de Barcelona, un dijous cada set anys, salpa un vaixell cap a Xauxa. Ningú sap quin dijous serà, ni de quin mes, ni de quin any... Del Moll de la Fusta? Del Port Vell? D’algun espigó amagat?... Ningú ho sap amb certesa, però per poder embarcar-hi cal vestir estrafolàriament, i que l’alegria et corri per les venes!
Serà aquesta la millor solució a la crisi? No ho sé, però sempre ens queda l’esperança...
Foto: Enric Borràs
3 comentaris:
A MI M' AGRADARIE,MILLOR MARXAR CAMI D' ICARIA. NO LA DEL ABAT FRANCES ALLA 'L AMAZONES,UNA DE REALITZABLER,AMB LA BONA VOLUNTAT DELS SER HUMANS. JUGANT AMB BCN....
L'origen de Jauja o Xauxa, segons les meves informacions, és incert i antic, medieval, encara que potser fins i tot anterior. S'ha estès per gran part del món, per exemple, en una cançó mexicana diu:
Hay árboles de tortillas y labores de empanadas,eso de tamales turcos,las calles están regadas.
Levántate amigo y vamos,vámonos sin vacilar donde agarran a patadas
al que quiera trabajar
Crec que hi ha una obra de Lope de Rueda amb aquest nom, un entremès.
A casa nostra la més famosa Xauxa és la del Trobador Català, de Bori i Fontestà, els versos d'aquest llibre van ser de capçalera per a molts catalanets mitjans de fa anys i el poema era molt recitat:
Xauxa és el país més gran i bonic per excel·lència, allà es neda en l'opulència i de pobres no n'hi han, allà no mana ningú i tothom creu i va recte perquè s'acata i respecte el menjar de cadascú...
I el poema continua explicant que cada dia plou algun bé de consum i acaba amb una mort plaent:
ve una febre, un atac fort, i bona nit i bona hora.
Ostres Júlia:
Jo sabia que Xauxa era atribuïda a diferents ciutats, però de la part literària no en sabia res. Com sempre, gràcies per la teva contribució!
Publica un comentari a l'entrada