Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007




El dia 26 de gener de 1939, fa exactament 70 anys, no fou un dia qualsevol a Barcelona.
Feia dies que milers de persones marxaven de la ciutat amb les seves pertinences bàsiques per evitar caure en mans dels feixistes i patir les seves represàlies.

Els tancs van entrar per la Diagonal, i es van trobar una ciutat semideserta. Els únics que sortien al carrer eren els franquistes i els emboscats que s’havien amagat durant la guerra. Barcelona era una ciutat ferida, una ciutat humiliada i bombardejada.

Aquell dia havia arribat Espanya, Una Espanya, la franquista, que durarà desenes d’anys, l’Espanya centralista, dretana, nacionalcatòlica i militarista.

Lluny quedaven ja tots aquells projectes somiats en aquella Barcelona del 36, on semblava que tot era possible. Aquella Barcelona havia de ser oblidada, i els vencedors no van tardar a canviar els noms dels carrers relacionats amb el període revolucionari.

A la Gran via els soldats entraven contents mentre altres marxaven amb el cap a terra i les maletes i eren metrallats en el seu èxode.


Barcelona vivia amb un doble sentiment. Per una banda la por i la humiliació de ser ocupats per aquells qui mesos abans els havien bombardejat, aquells qui havien mort el pare, el germà o el fill al front, però d’altra banda sensació de pau. Per fi havia acabat aquella maleïda guerra. Ja no tornarien a ploure més bombes del cel.

Us deixo amb el testimoni de Montserrat Colomer. Aleshores era només una nena, però ara encara recorda aquell dia i les seves conseqüències:




Si us pica la curiositat, podeu llegir com ho explicava La Vanguardia el dia següent, quan els rotatius ja eren en mans de les noves autoritats. Ho podeu fer clicant sobre la portada:

7 comentaris:

Rafel ha dit...

I com a curiositat, l'exemplar que cites de la Vanguardia del 27 de gener de 1939 correspon al número 22.575. Si mirem l'inici de la guerra, l'exemplar 22.574 es publica just el 19 de juliol de 1936, així que la primera mesura de nova La Vanguardia (que el 28 de gener agafarà el subtítol d'"Española") és eliminar tota la numeració de la Guerra, una manera de dir "senyors, aquí no ha passat res"

Ibercalafell-2 ha dit...

Aquesta és molt bona Rafel!

Dani ha dit...

Tens raó Rafel, una molt bona observació. És més, els exemplars de La Vanguardia durant la guerra, tenen com a subtitiol: "diario al servicio de la democrácia". Només cal remenar-hi una mica i veure el tipus d'articles per veure com canvia el tipus de discurs.
Això sí, en això de la numeració no m'hi havia fixat mai! Gràcies per la teva aportació!

Aleix Saló ha dit...

Potser faig tard però: enhorabona pel nou disseny, és collonut.

Salut!

PD: He estat "jugant" durant una hora com una criatura amb el programa de 3D del temple romà de Barcino, hahaa...

Dani ha dit...

Jo això del 3D ho he penjat expressament perquè també hi vaig estar viciat com un nen a la play station una bona estona. Això sí, amb això del google street view si que m'hi he passat temps.
De fet si mires el post de "La perla del Mediterrani", vaig trobar una foto del local de la "sociedad de atracción de forasteros" i sabia que es situava a la Rambla. Doncs, bé, sense sortir de casa vaig passejar per la Rambla fins trobar l'edifici en questió i comparar-lo amb el de la foto, que havia canviat una mica per posar-hi el senyal al mapa al punt exacte. Realment, aquestes coses d'ara són una passada. Ens ho diuen fa uns anys i no ens ho creiem...

poli ha dit...

Vinc de Bdebarna, i sempre he llegit amb molta cura les teves històries. VULL FELICITAR-TE DES-DE AQUÍ. i MOLTES GRÀCIES!

Dani ha dit...

Doncs, Poli, ja saps... pots tornar quan vulguis!