Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

Abans de tot voldria donar les gràcies a totes aquelles persones que m’han donat el seu suport en l’empresa de recuperar les lletres de l’antic carrer Miquel Pedrola.

L’afer ha tingut un ressò mediàtic molt més gran del que esperava gràcies a la difusió de la notícia, via comunicació radiofònica, televisiva, digital i sobretot boca-orella tradicional de moltes persones. Us pregaria doncs, ja que encara no podem baixar la guàrdia que tots aquells interessats en la conservació d’aquest vestigi seguiu difonent la notícia i que si teniu Facebook us adheriu al grup que s’ha creat fent clic aqui.
Per si fossin poques les coincidències, el periodista de l’Agència EFE que em va trucar l’altre dia, em va tornar a trucar minuts més tard molt sorprès després d’haver llegit el post dient-me que ell era de Quicena, el poble on Pedrola perdé la vida i que el Molino Palacín encara mantenia algunes parets en peu, amb forats de bala. M’informà que de petits jugàven a buscar casquets fins el dia que van topar-se amb un crani humà i que per allà a prop encara hi ha algú que va a posar flors al lloc on van esdevenir-se els combats. Segueixo en contacte amb ell, ja que s’ha ofert a facilitar-me tota mena de suport des de Quicena.
Tanmateix estic en contacte amb Ricard Martínez, del weblog “arqueologia del punt de vista que també s’havia interessat per Pedrola fa temps i m’ha proporcionat material. Us recomano que visiteu el seu blog, té un projecte de memòria històrica molt original.
Per Facebook també s’ha posat en contacte amb mi una de les persones que va lluitar per la conservació de la pintada de l’antiga Plaça del Milicià Desconegut, donant-me suport i assessorament.
Com ja he dit, no puc fer res més que donar-vos les gràcies a tots i demanar-vos que seguiu difonent el cas als vostres weblogs, per mail o de la manera que creieu més adient.

Dit això m’agradaria informar-vos de l’estat de la qüestió a dia d’avui:
De la reunió que vam mantenir aquest dissabte totes les associacions es va desprendre la ferma voluntat de seguir units en aquest projecte apostant per la conservació de les lletres i la instal•lació d’una placa commemorativa. Algunes de les associacions a més, s’adheriran a l’homenatge a Miquel Pedrola que ja es venia preparant des de la Fundació Andreu Nin.
El districte de Ciutat Vella encara no ens ha contestat, seguim a l’espera. Davant això aquesta setmana demanarem una entrevista amb Itziar González, la Regidora de Ciutat Vella, per veure si en podem extreure un compromís de conservació.

I a continuació us deixo una mostra de les aparicions als mitjans que ha tingut el cas Pedrola. Em falta editar un arxiu d’una col•laboració radiofònica, en quan pugui us la penjaré. Aquestes són les aparicions de les quals he estat informat, tot i que algunes com la de ADN les he trobat per casualitat. Si trobeu alguna notícia sobre el tema agrairia que m’ho comuniquéssiu per poder completar el recull de premsa.


BTV- TVCiutat Vella-Diari de Barcelona:


www.diaridebarcelona.cat



Vilaweb:


TVC 3/24:


Catalunya Press:


ADN:




Teletip Agència EFE:

PIDEN CONSERVAR UNA INCRSCIPCIÓN QUE DEDICA UNA CALLE A UN MILICIANO

Barcelona, 19 de marzo.- Todas las asociaciones de vecinos de la Barceloneta se han unido para exigir al Ayuntamiento la conservación de una pintada con el nombre de un miliciano republicano que ha sido hallada en una fachada de la calle Sant Miquel, y que es el único vestigio del nomenclátor que tuvo la ciudad durante la Guerra Civil Española.

Daniel Cortijo, el historiador que ha descubierto la inscripción, ha explicado que el nombre que se puede leer en la pintada es el de Miquel Pedrola, miembro de Partido de Unificación Marxista (POUM) y vecino del barrio que estuvo al mando de las dos primeras columnas de milicianos que salieron de Barcelona para luchar en el frente de Aragón, una vez iniciada la Guerra Civil, contra las tropas nacionales.

Entre las entidades que piden la conservación de la inscripción se encuentran la Asociación de Vecinos de la Barceloneta y la Plataforma por la Defensa de la Barceloneta, que se han dirigido a las autoridades del distrito de Ciutat Vella para instarles a proteger la pintada debido a su relevancia histórica.

La de Sant Miquel es la única calle de la ciudad en la que aún puede observarse la nomenclatura republicana, a excepción de la plaza de Sant Josep Oriol, en el barrio gótico, donde el Ayuntamiento mantiene una pintada similar con la inscripción “Plaça del milicià desconegut”, ha añadido Cortijo.

Durante la Guerra Civil numerosas calles barcelonesas cambiaron su denominación para ser dedicadas a personalidades destacadas por su lucha contra los sublevados contra la República.

Pedrosa murió en octubre de 1936 durante el asedio a la ciudad de Huesca, el 21 de febrero de 1937, el Ayuntamiento realizó un acto para oficializar el cambio de nombre de la calle de Sant Miquel por el de Miquel Pedrola., aunque las autoridades franquistas le devolvieron en 1939 su denominación original.

Al acto del consistorio asistió el secretario político del POUM, Wilebaldo Solano, quien actualmente reside en París y que al conocer el hallazgo ha recordado a Pedrola como un “gran amigo”.

La fachada del edifico en el que se encuentra la inscripción de alquitrán con el nombre de Pedrola se encuentra actualmente en restauración gracias a una subvención otorgada por el Instituto de Paisaje Urbano de Barcelona, quien ahora debe decidir si conserva el rótulo o no. EFE

dc

14 comentaris:

Galderich ha dit...

Dani,
Molt bona feina per preservar aquestes altres barcelones que tant promociones.

Ja que parles amb els de paisatge urbà i la regidora interessat també, si pots, pels marbres de baix de les Rambles de les que també et vas fer ressó. A la que baixem la guardia vindrà alguna inmobiliària i perdrem un altre troç d'història...

Gràcies per tot.

Si els de l'Ajuntament no fan cas i diuen que això és una propietat particular i que ells no poden fer res... ja em veig amb nocturnitat i al·levosia fent el robatori dels marbres per d'aquí uns anys retornar-los al Museu de la Ciutat.

Això passà amb uns cartells dels anys 40-50 que havia al carrer Còrsega d'un pegot que va plegar. Li vaig demanar els cartells per portar-los al Museu del Calçat i em va comentar que no eren d'ell sinó del propietari de la finca que li havia llogat el local... total, algún espavilat va veure que havia plegat i una nit es va quedar amb els cartells de vidre de com aixemplar sabates!
Una altra petita Barcelona que hem perdut!

Dani ha dit...

Potser sóc jo que cada cop estic més sensibilitzat galderich, però em dona la sensació que en pocs anys ens ho estan desmantellant tot.
Si no que ho preguntin als veïns que s'estan mobilitzant al barri de Sant Pere per que no tirin a terra un edifici modernista magrnífic per tal de construïr hi un hotel de 5 estrelles model caixa de sabates...

Galderich ha dit...

És la Barcelona del disseny. Aquest edifici que menciones ja estava quan es va edificar el Palau i el Palau es va edificar tenint en compte els carrers del voltant. Ara volen variar els criteris de l'època?
En fi, com dius, ens estan desmantellant la ciutat...
Per cert, avui han anunciat el teu bloc al matí en el programa del Basté a RAC1, recomanant-lo i citant la teva reivindicació de la pintada del carrer Miquel Pedrola.
Suposo que trobaràs el teu enllaç als blocs recomanats del Món a Rac1.
Felicitats!

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

Bravo Dani, aquesta és la tasca del autèntic historiador... sort amb l'iniciativa!

P. M. X. ha dit...

Es nou Catalunya Press? No l'havia sentit!

Moltes felicitats i endavant!

Dani ha dit...

Gràcies Galderich per informar-me sobre aquesta aparició!. Per cert, algú sap una manera fàcil per a tallar arxius mp3 que sigui gratuïta? És que vull penjar dues aparicions radiofèoniques però només el troç on hi surt.

pel que fa catalunya press, si que es veu que són una agència nova.

Aleix Saló ha dit...

Déu n'hi do quin sidral has muntat Dani!! Això és ser historiador a l'estil Indiana.

Entenc molt les vostres queixes pel degoteix de pèrdues d'elements històrics. Però has de pensar que aquí a Barcelona teniu molta sort. Ara t'explicaré una anècdota:

Jo sóc de Ripollet, al Vallès Occidental. Mogut per la meva vocació per l'Arquitectura (carrera que estudio) fa ja 5 anys que vaig començar a confeccionar una catalogació d'edificis històrics del poble tot fent articles a un setmanari local, on publicava fitxes amb dades històriques i dubuixos de les façanes.

El problema és que de seguida se'm van acabar els edificis històrics que restaven d'empeus, i vaig començar a investigar els que havien estat enderrocats... Ai l'as! Tan bon punt vaig començar la recerca, era per posar-se a plorar. Desenes de finques, masies, molins paperers i fins i tot un Celler Cooperatiu de César Martinell (l'arquitecte dels bellíssims cellers del Priorat) havien anat a terra. I el que és pitjor, molts en època de la Demòcràcia. Alguns cops degut a l'especulació, però hi havia casos més kafkians, com quan l'Ajuntament va intentar "restaurar" una fàbrica de paper bastida al voltant d'un molí centenari i va acabar enderrocant la part més antiga, el molí del segle XVI (ho van confondre amb una ampliació, imagina't amb quin rigor treballaven). Tan sols van deixar d'empeus les assecadores de paper, que eren del segle XIX (el que ells consideraven el que tenia més valor).

I no continuo perquè acabaríem plorant.

Dani ha dit...

Doncs si aleix, la cosa desespera...

Anònim ha dit...

És una pasada el que estàs fent, tu si que fas història i estas fent història.

Gregor ha dit...

l'anònim era jo, el Gregor, felicitats de nou

Joanet del cabàs ha dit...

Hola, Dani, ja veus quina sort que tens... per ara, no mouré els blocs fins setmana santa... després d'examens del Pelai Pagès... que ja buscaré altres històries de diferents llocs, tant santsenques, com d'infermeres, curanderes i tal... que potser em voldria dedicar a tot això...

Una abraçada
Joan

Joanet del cabàs ha dit...

Parlava de la Mercè Canals i Farriols, que va emmigrar a la Guerra Civil, i estava a les Joventuts Comunistes. Ara viu a Cuba, amb 94 anys.
A l'exili, havia treballat com a infermera i volia estudiar medicina però els seus pares eren molt "puritans" i masclistes, i anaven amb idees falses de que això no era bo per a ella...
Després d'examens i treballs, ja seguiré amb els textos...

Joanet del cabàs ha dit...

Parlava de la Mercè Canals i Farriols, que va emmigrar a la Guerra Civil, i estava a les Joventuts Comunistes. Ara viu a Cuba, amb 94 anys.
A l'exili, havia treballat com a infermera i volia estudiar medicina però els seus pares eren molt "puritans" i masclistes, i anaven amb idees falses de que això no era bo per a ella...
Després d'examens i treballs, ja seguiré amb el bloc.

Xevi ha dit...

Ei Dani, com estem?

avui veig que també informen de l'affair a lavanguardia:
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090407/53676538562/ciutat-vella-estudia-conservar-un-grafiti-de-la-guerra-civil-barceloneta-barcelona-aragon-huesca-pou.html