Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

Era un 17 de Gener de 1977 i aquella escala era molt esperada pels marines americans de la VI Flota de la USS Navy del Mediterrani. Feia dies que esperaven aquella nit a Barcelona, una ciutat coneguda entre ells més pel seu alcohol barat i noies maques a bon preu que per les joies de l’arquitectura modernista.
A les tres en punt de la matinada havien de salpar amb el bot que els duria als portaavions que es trobaven ancorats fora del port a causa de les seves dimensions. No hi havia gaire temps i s’havia d’aprofitar.
El Johnny, amb alguns dels seus companys, rondava pels carrers del gòtic aclucant un ull per tal de no veure doble. Ja havia begut massa. Tenia la bufeta a punt de rebentar i va entrar al Bar Califòrnia del Carrer Escudellers, un indret a pocs metres del port freqüentat sovint per marines.

Recolzat a la barra, notava com tot se li girava. Intentant fer un esforç per vocalitzar va dirigir-se a la Mari, la mestressa del bar, demanant-li pel servei. Ella, atrafegada amb tanta clientela assedegada va indicar on era, i en Johnny va anar on li semblava havia semblat entendre estava.
En obrir la porta, va ensopegar contra uns sacs i va caure. Aquell no era el lavabo si no el magatzem, però el jove marine anava massa trompa per reincorporar-se i s’hi va quedar adormit sense que la Mari se n’adonés, ja que tenia les neveres plenes i no va necessitar entrar-hi en tota la nit.

Passada una estona, en Johnny s’aixecà totalment ressacós i sortí del magatzem. Ja no hi havia ningú al Califòrnia, i la persiana metàl•lica era tancada, no podia sortir de cap de les maneres i no parava de pensar la que li cauria per no haver-se presentat al port a l’hora prevista.
En aquestes, va veure llum per sota la persiana que de cop es va alçar amb l’ajuda dels braços de la Mari, que obria el nou torn.
La mestressa, plorant, abraçà fortament el marine i li digué:

-Noi, aquesta nit has tornat a néixer!

I no era per menys. Pel que s’ha sabut posteriorment, el pilot del bot que havia de portar els 130 marines als portaavions Guam i Trenton, anava en un estat lamentable i l’embarcació anava sobrecarregada quan va xocar amb el mercant Basc Urlea, que aleshores entrava a port. 49 dels 130 mariners que havien d’arribar als portaavions van morir ofegats.
La majoria dels supervivents es van salvar gràcies a la càmera d’aire creada en bolcar-se l’aparell, però molts d’ells, en condicions pèssimes, no van poder ni arribar al port.


Un any més tard, el consolat dels EEUU a Barcelona va fer erigir una estàtua prop del lloc del sinistre en record a les víctimes i com a agraïment a les persones que van intervenir en les tasques de rescat.
Amb la construcció de l’actual World Trade Center, l’escultura es traslladà al Moll de les Drassanes, al seu emplaçament actual on passa desapercebuda davant el colossal monument a Colom.

Pel que fa la història d’en Johnny i la Mari, segons Huertas Clavería, els pares de l’afortunat marine van viatjar a Barcelona expressament dos mesos més tard per donar-li les gràcies a la cambrera, que sense voler, havia salvat la vida del seu fill deixant-lo tancat al bar.
La Mari, que fa poc ha hagut de tancar el Califòrnia per jubilació, rep cada any cartes d’en Johnny entre les quals envia fotografies dels seus fills peruè ara ja és un seriós pare de família.

Si voleu saber-ne més sobre l’accident, podeu fer clic aquí i aquí.

13 comentaris:

Galderich ha dit...

Fantàstica història! No en sabia res de res i l'he trobat molt curiosa, digne del bloc!

ChuS ha dit...

Molt interessat. És increïble com, a vegades, les coses dolentes poden ser bones.

Enhorabona pel blog.

Anònim ha dit...

Maruxela ha dit:::
Una història increible .Quantes vegades he passat davant de Colón i mai tube constància d'aquest monument. Però després de llegir el leido , em fixaré en buscar-lo.

Joan Milelire ha dit...

Increïble història. Si ho hagués sabut li hauria demanat a la Mari que me l'expliques, ja que jo vaig freqüentar aquell bar sovint. Em va fer molta llàstima quan fa poc hi vaig passar pel davant i el "Cali" ja no hi era.
Gran bloc company!, et segueixo des de farà unes quatre o cinc entrades i totes paguen la pena.

Dani ha dit...

Home, també hem de tenir en compte qu l'accident va ser causat alhora segurament per una borratxera, no hem de fer apologia de l'alcoholisme com a mètode de protecció contra els accidents.

Per cert Joan,

Saps com es pot localitzar la Mari?

Joan Milelire ha dit...

No Dani, ho sento. Però si demanes als veïns del barri o dels comerços del voltant segur que te'n saben dir quelcom.

Jaume ha dit...

És curiós que un desastre com aquest amb tants morts i en plena Barcelona i a més tan recent hagi estat oblidat. No en tenia ni idea. I del monument encara menys.

Miquel Saumell ha dit...

Hola Dani,
Recordo perfectament aquella tragèdia. Jo llavors tenia molta relació comercial amb els EEUU i recordo que em vaig fer enviar uns retalls de diaris de NYork on s’explicava l'accident, uns diaris que dissortadament ja no conservo.

Joanet del cabàs ha dit...

No la coneixia aquesta història. Però ja se sap els ianquis com són, i el què els passa en moments d'aquests quan no són conscients molts cops del què els pot passar.
Però està molt bé que en Johny li segueixi escrivint cartes.

Jaume ha dit...

Interessant història. Ben cert és que no saps on esta la sort

Dani ha dit...

Miquel,
Realment si que és una llàstima que no conservis els retalls de diari.

Un dia d'aquests intentaré trobar la Mari per altra banda...

Anònim ha dit...

Maruxela ha dit:::
M'agradaria saber una mica de Mari El seu gran protagonisme en aquesta història tan rara; m'ha deixat intrigada

dameveneno ha dit...

Qué mític era aquest bar! Durant molts anys anàvem a fer les birres allà, abans de continuar pels bars d'Escudellers.

Enhorabona per la web, m'agrada molt aquest apartat dels indrets i les històries que amaguen.

salut!