Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007


Era un 25 de setembre de 1973, aparentment, un dia com qualsevol al Bar Funicular. Es va obrir la porta i dos nois joves van seure en una taula on un altre noi feia una estona que semblava esperar-los molt nerviós.
L'Agustina els va servir allò que volien i va continuar treballant.
En Salvador i en Garriga, ja amb la consumició a taula, trobaven molt estrany en Santi. Tot i que sabien que no eren bons moments els va estranyar la seva actitud.
En Garriga va mirar als voltants i ho va veure clar: el bar era ple de policies de paisà, havien forçat en Santi per parar-los un parany.
En Salvador, en veure’s acorralat va fer un salt de la cadira i va sortir corrent del bar. Tot seguit, va començar un intercanvi de trets entre els joves i els policies.

L’Agustina, espantada, va amagar-se al magatzem del bar mentre veia com les escaramusses i corredisses es dirigien cap a fora del bar.
En Garriga va ser reduït, a en Salvador el van immobilitzar a terra i li van treure l’arma que duia a la mà, però inesperadament, va desfer-se’n i va treure una altra arma que duia amagada.
El tiroteig va intensificar-se dins el proper portal, el número 70 del carrer Girona. Finalment, quan van deixar de sentir-se trets, un dels policies havia mort i en Salvador estava greument ferit.
Salvador Puig i Antich era un jove de 25 anys que combinava el treball en una oficina amb les classes nocturnes a l’Institut Maragall i que juntament amb en Santi i en Garriga, entre d’altres, formava part del MIL, un moviment d’acció autònoma antifranquista de tendència llibertària.
En Santi havia estat detingut i torturat per la policia i forçat a declarar l’hora i lloc d’una cita que havia establert amb en Garriga, una cita a la qual s’hi va sumar, per desgràcia seva, en Salvador.

Tot i que l’autòpsia oficial de Francisco Anguas Barragán, realitzada per un metge militar en una comissaria, declarava que el cos només tenia tres impactes de bala corresponents als de la pistola d’en Salvador, Ramon Barjau, el metge de guàrdia que va atendre en primera instància els ferits, ha dit posteriorment que el cos tenia nombroses ferides de bala que la autòpsia no anomenava i que podien pertànyer als policies inexperts que havien realitzat l’operació.
Malgrat totes les manques de transparència, Puig i Antich fou acusat d’homicidi i tancat a la presó Model.
La sentència, finalment, fou exemplar davant el clima de violència política que es vivia en aquells temps. El president Carrero Blanco va morir el 20 de desembre en un atemptat mesos després de la detenció d’en Salvador.
El 2 de març de 1974 a les 9:40 hores del matí, Puig i Antich era condemnat a garrot vil, una dura tècnica d’execució típica del segle XIX de la qual fou l’última víctima.
Malgrat tot, avui dia des del carrer mateix, si mirem dins la porteria del número 70 del carrer Girona, encara podem veure un forat de bala a les escales que recorda el dia del tiroteig, i de seguit anar a prendre un cafè al Bar Funicular, on l’Agustina, que encara recorda bé aquells fets, ens servirà amablement.



15 comentaris:

Pere C. ha dit...

En Carrero Blanco va morir el 20 de desembre de 1973 no al mes de setembre com s'indica en aquest aricle.

Anònim ha dit...

cert, en salvador ja portava uns messos empressonat i l'atemptat del carrero va empitjorar qualsevol esperança d'amnistia, en salvador va servir de cap de turc... les seves germanes ja ho deien "el carrero l'ha matat"

Dani ha dit...

És veritat, m'havia confós al escriure! Ara ho rectifico, moltes gràcies per avisar!

Galderich ha dit...

Dani,
Una vegada més, fantàstic!
Per cert, primer parles de l'Antònia i després de l'Agustina. Hi havia dues cambreres o ha estat un petit lapsus?

Josep ha dit...

En quina font et bases? Al llibre 'La torna de la torna, Salvador Puig Antich i el MIL' es diu: «A la comissaria d'Enric Granados els metges forenses dels jutjats 10 i 20 [...] apreciaren tres orificis d'entrada i tres de sortida en el cos del policia.»
Gràcies.

Dani ha dit...

Galderich: Se m'ha colat una Antònia tens raó. Definitivament, s'ha acabat actualitzar a altes hores de la nit!

Josep: La informació sobre l'autòpsia l'he extret del documental "Puig i Antich, últimes hores" que es va emetre fa temps a tv3. Al minut 6,40
Si el voleu veure també està penjat a internet en aquesta adreça:

http://www.salvadorpuigantich.info/?sec=videos

Malgrat això i sense poder accedir al document original, he trobat un artícle a El País on si que es citen 3 trets com dius tu:

http://www.elpais.com/articulo/espana/Localizado/asilo/forense/hizo/autopsia/policia/caso/Puig/Antich/elpepuesp/20061226elpepinac_12/Tes

En principi he donat més credibilitat a un reportatge en el qual s'estaven mostrant imatges de la mateixa autòpsia, però ara que ho dius m'he assegurat ja que a el Periódico de Catalunya 01-02-07, he trobat aquestes declaracions:

"Discrepo del contingut perquè només descriu la presència de tres ferides per arma de foc", va dir, i va insistir que ell va veure cinc orificis. En relació amb l'especificació de l'autòpsia que els impactes podien procedir de la mateixa arma, Latorre va explicar que "això és molt difícil de precisar en un informe o descripció anatomicoforense d'un cadàver"

Per tant, segurament tens raó, o sigui que gràcies!

Deprisa ha dit...

Llegir històries així, que t'acosten tant a una personalitat històrica, em posen els péls de punta...
Un salut,
Deprisa

Anna Jorba Ricart ha dit...

Esgarrifós recordar aquesta història i tu ens la acostes molt bé...
M'agradaria tenir una visita teva al meu blog, en l'última entrada faig referència a Altres Barcelones amb afecte i humor.

El veí de dalt ha dit...

En Garriga i en Salvador van arribar a seure's a la taula i a ser servits? Creia que no. A la peli, "Salvador", això s'explica diferent; però deu ser una llicència fílmica.
Coneixes el llibre "La torna de la torna" de Carlota Tolosa, pseudònim d'un col.lectiu d'autors capitanejats per Ramon Barnils? No el tinc, per poder confirmar...

Anònim ha dit...

Un heroe, vamos. Anarquista, extorsionador y maton, lleva dos pistolas. En el cuerpo del policia muerto hay tres tiros de bala del calibre del anarquista. Pero lo mataron sus companeros policias. En revancha por la muerte de Carrero, que ocurrio tres meses despues. Me haceis pensar en aquellos que decian en los sesenta que la ETA era la misma guardia civil.

Pere C. ha dit...

Doncs si, anònim, un heroi si realment va matar un policia franquista represor.

Violette ha dit...

Gràcies per parlar del tema. No el podem oblidar. Mai.

Pani ha dit...

En Salvador va ser detingut molt a prop d'on visc, i hi passo gairebé cada dia sense que sigui difícil recordar-lo i recordar que la història l'escriuen els que gunayen, però ningú mort mentre una sola persona el recordi.
En Salvador és molt viu. No com voldríem, però és viu...

El Blog d'en Tonet ha dit...

Gran blog. Salvador Puig Antich, Llegenda Catalana. Felicitacions per la publicació.

Anònim ha dit...

Pere, crec que no has llegit be l'article