Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

22 de febr. 2010

Barcelona al 1926



Avui tinc el plaer de presentar-vos una part del documental Gent i paisatge de Catalunya filmat l’any 1926 per Josep Gaspar.
En la realització d’aquest document coordinat per Paco Madrid, Gaspar comptà amb la amb la col•laboració literària de Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana.
Aquesta porció és dedicada a la ciutat de Barcelona, tot i que el documental sencer mostrava altres indrets de Catalunya.
El recorregut d’aquest vídeo és molt similar al que va filmar Ricardo Baños uns quants anys abans al seu document Barcelona en tranvia, del que ja havíem parlat amb anterioritat.
Visualitzant els dos documentals podem jugar a avançar i retrocedir en el temps. El primer que m’ha cridat l’atenció són els canvis en els mitjans de transport. Sí bé a la Barcelona en tranvia de Ricardo Baños, hi abunden sobretot els carros de cavalls i un gran nombre de ciclistes temeraris, al documental que avui presentem, els cotxes a motor han començat ja a tenir un protagonisme principal, i els ciclistes gairebé han desaparegut.

20 comentaris:

Galderich ha dit...

Bones observacions en comparar els dos curtmetratges. Malgrat tot, on són les estàtues humanes de la Rambla?
Sobta l'estona que s'està a la Pedrera i el carrer Salmerón (Gran de Gràcia) de doble direcció quan avui amb només una és intransitable!

Dani ha dit...

Hehe, en això de la doble direcció no m'havia fixat. El que si que es veu són els fanals del Cinc d'Oros que ara hi ha a l'Avinguda Gaudí.

Per cert, Galderich, tinc una proposta per fer un post conjuntament. Ara t'envio un mail.

albert ha dit...

Genial aquesta entrada! Com la resta, fa poc que vaig descobrir el blog i ja me l'he llegit gairebé tot; i és interessantíssim tot el que s'hi troba, el més curiós de tot és que la feina que fas aconsegueix que vagi pels carrers mirant-m'ho tot amb ulls com taronges i preguntant-me quins secrets amaguen totes i cadascuna de les Barcelones d'avui dia.
Meravellosa la feina dels que remeneu les entranyes del passat.

Gràcies per compartir-ho.
Un berguedà reconvertit en pixapí temporalment i mentre durin els estudis. ;)

pd. i perdona l'atreviment, a la segona frase enlloc de dir comptar, hi hauría de posar comptà si no vaig errat.

Dani ha dit...

Apa, és veritat, el que ha passat es que pensava que li havia posat el "va" abans...

Me n'alegro molt que vegis la ciutat amb uns altres ulls, perquè aquest va ser el motiu que em va dur a obrir Altres Barcelones. Espero que es sigui de profit!

Benvingut per cert!

Júlia ha dit...

Òndia, d'on l'has tret?
No es conserva sencer? No seria possible veure'l al cinema? Perquè els textos de Sagarra i Plana també deuen ser interessants. Imagino que de cara a la propera exposició es van endegar moltes iniciatives per donar a conèixer la ciutat.

Dani ha dit...

Júlia: L'he tret de Youtube, el tenia penjat una usuària que es diu reinadafrica que té vídeos antics molt interessants. He estat cercant informació i segons sembla el vídeo està publicat en VHS i el té la Filmoteca de Catalunya. Es parla sobre diferents parts del país, i pel que es veu, referent a Barcelona, hi ha imatges on surten diferents personalitats de la cultura del moment conversant a l'Ateneu. Tenir-lo sencer seria molt interessant.

Per Cert, ara que en Galderich ha parlat d'estàtues i la Júlia de l'Exposició Universal del 29, si us fixeu, a la Plaça Catalunya encara no hi ha estàtues, ja que les van posar tot just abans de la Expo del '29 com ja haviem comentat en aquest post:

http://altresbarcelones.blogspot.com/2009/12/cristians-la-rereguarda.html

vullunfestuc ha dit...

El que queda clar és que aquella època les rambles ja anaven saturades de gent!

Júlia ha dit...

És que crec que en ocasions han passat fragments d'aquesta peli, per exemple, del tros de la Costa Brava.

Pel que fa al doble sentit, durant molts anys ho van ser força carrers, fins que el trànsit es va incrementar.

I, si, les Rambles sempre igual, he, he. No és pas d'ara.

Dani ha dit...

Si, Júlia, buscant precisament el que he trobat és moltes referències a la Costa Brava.

Marta ha dit...

Ei Dani! M'he fixat en les parades de les floristes. No hi ha flors, només els llocs on les venien. Jo encara els recordo i no soc tant gran!!!! Llàstima que els haguéssin tret, eren d'un disseny modernista força bonic, encara que reduït. També recordo l'estació modernista de Lesseps. Ostres! semblo una iaiona!

Dani ha dit...

Marta: Ara que parles de parades de la Rambla, és molt curiós el quiosc modernista que hi havia a la Rambla de Canaletes, que també es pot veure al vídeo. Algun dia en parlaré. Allò si que hauria valgut la pena conservar-ho, seria un dels icones de la ciutat!

Ferran ha dit...

Meravelloses imatges, maques de debò! Havia vist el vídeo, fa un temps, però quin goig tornar-hi.

El temps dóna una pàtina especial a una ciutat, oi? Molt maco.

PS: Jo diria que gairebé hi veig més vianants que avui dia! Serà perquè tots caminen per tot arreu, sense gaire ordre!

Dani ha dit...

Benvingut Ferran!

Jo crec que també influeix el fet que amb aquest tipus d'enregistrament sembla que la gent corri atabalada, és el que tenen pocs fotogrames...

Marta ha dit...

Dani, el kiosc modernista no l'he aconseguit, però la meva mare en parlava, ja que vivia al Passeig del Born i de petita hi anava a berenar amb la seva mare. Realment es van enderrocar moltes construccions que podien haver estat icones com molt bé dius.

albert ha dit...

http://refres.cat/antiquari/wp-content/uploads/1178705155_f.jpg

Pot ser aquest ?
Segons diu al blog http://antiquari.refres.cat/?p=90
la fotografia correspon al 1900

Dani ha dit...

Exacte Albert, el quiosc és aquest mateix! De fet em sona veure'l en un dibuix d'opisso amb la mateixa publicitat de Netol!

Susana ha dit...

acabo d'entrar en aquest blog! i noi és l'òstia! felicitats i gràcies. ara una consulta... el perquè del rat penat "timbrejant" la corona condal a les faroles d'en falqués a passeig de gràcia. gràcies

Dani ha dit...

Hola Susana i benvinguda!

Molt bona observacío aquesta del rat penat. Donaria per un post sencer. La veritat és que de petit m'havia cridat l'atenció.
Hi ha diverses llegendes que vinculen al Rei Jaume I amb els ratpenats. Una d'elles diu que el 9 d’octubre de 1238 quan es va conquerir la ciutat de València, un d'aquests animals va entrar dins la tenda del rei, i donat que va guanyar la batalla el va assimilar com a emblema personal. Molts territoris de l'antiga corona d'aragó tenen el ratpenat com a símblol, sobretot al País Valencià. Només cal fixar-se en l'escut del València. Barcelona mateix va tenir durant un temps un ratpenat al seu escut.
En els temps de la renaixença, que van coincidir amb l'època modernista, molts dels arquitectes van voler recordar a les seves obres les grandeses de la Catalunya medieval recuperant símbols com l'au fènix que reneix de les seves cendres o el ratpenat de Jaume I.

Espero que t'hagi servit d'alguna cosa, i també espero veure't sovint per aquí a partir d'ara!

La Recepcionista ha dit...

Doncs l'ambient no és tan diferent a l'actual!

Felicitats pel blog, és molt interessant.

Dani ha dit...

Ostres! Sembla que han tret el vídeo! no l'havia penjat jo si no una usuària anomenada reinadafrica del youtube, el seu canal també ha desaparegut. Espero que es recuperi perquè tenia videos molt bons...