Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

2 de febr. 2010

La Quinta Forca

Les forques van ser, des de l’Edat mitjana fins al segle XIX, un element quotidià al paisatge barceloní. En el període feudal els senyors tenien dret a alçar forques a les seves terres per demostrar el seu poder jurisdiccional. Generalment hi havia forques de caràcter fix, tot i que en ocasions especials se n’instal•laven de temporals. Solien estar situades a prop dels escorxadors, ben a la vora d’ on també morien els animals o als límits jurisdiccionals o vies d’accés. Als condemnats, normalment, se’ls deixaven varis dies penjats a les forques per tal de donar exemple, i quan es tractava de delictes molt greus fins i tot s’esquarteraven els seus cossos i es deixaven podrir els trossos.
Durant un temps van ser cinc les zones de forques fixes de la ciutat. Una d’elles era la del Pla de Palau, per on ara hi ha la delegació del govern, a l’esplanada de les forques. D’aquesta ja en tenim notícia el 1382, quan els veïns de la zona van demanar al rei Pere el Cerimoniós que traslladés les forques a una altre lloc, ja que allò era un lloc de trànsit on s’hi feia molta càrrega i descàrrega de vaixells.
També hi havia forques al Portal de Sant Antoni; al Pla de la Boqueria, que rebia aquest nom perquè era on es comerciava amb carn de boc; al límit jurisdiccional amb la vila de Sants, a l’actual emplaçament conegut amb el nom de Creu Coberta i la cinquena forca estava situada en un lloc molt més llunyà: més o menys per on ara hi ha el Nus de la Trinitat, un lloc conegut com el Turó de Finestrelles. Hi ha qui ho situa al carrer Suñol i Gros Si ja avui dia, aquest és un lloc al qual es .triga arribar-hi, fins i tot en metro, des del centre de la ciutat, en aquells temps era un lloc remot, d’ encara més difícil accés. Aquest emplaçament era un dels accessos que comunicava el Pla de Barcelona amb el Vallès, així que la ubicació de forques en aquesta zona tenia un caràcter dissuasori per aquelles persones que s’endinsaven dins el Pla de Barcelona. Des d’aleshores, quan volem expressar que una cosa està molt lluny, encara diem que “Està a la quinta forca”.
La darrera execució mitjançant la forca data de l’any 1832, aquesta es va realitzar a la presó vella de la Ciutadella, situada on ara hi ha l’ IES Jacint Verdaguer. El 28 d’abril d’aquell mateix any apareixia un decret que substituïa les forques pel garrot vil, abans reservat només a la noblesa, ja que pel fet de morir assegut i tenir una agonia més curta es considerava una mort més digna:

“Desitjant conciliar el darrer i inevitable rigor de la justícia amb la humanitat i de la decència de l’execució de la pena capital.”


La Quinta Forca 01/02/10

12 comentaris:

JRoca ha dit...

Com sempre interessantíssim. He llegit l'apunt i després t'he escoltat, molt bé.
Salut

zigiella ha dit...

Súper interesante...
Sigue explicándonos estas historias...
Gracias.

Galderich ha dit...

I pensar que el garrot vil era un "ajusticiament" de luxe!
En fi, molt interessant!

Lídia ha dit...

que cruel que hem sigut els homes al llarg de la història.

surfzone ha dit...

Una gran explicació per a una frase ben quotidiana!

el bandero ha dit...

Molt interesant, ara quan digui aquesta frase sabrem la historia.

Moltes gràcies!

El veí de dalt ha dit...

IES Milà Fontanals, a la Ciutadella? No voldràs dir el IES Verdaguer?

Dani ha dit...

ups! m'he confòs veí, tens raó

Anònim ha dit...

¡Muy interesante tío!. Y bien redactado, y ameno...Eres la caña Dani, te lo digo muy sinceramente. Por otra parte, oye, ¿no podrías poner la fuente o fuentes documentales o bibliográficas de cada una de las cosas que explicas?, a mí al menos me interesa, además que marcaría la diferencia, ¿no?...Pedro.

Anònim ha dit...

Disculpa Dani pel comentari. Ho dic perquè el teu blog és original doncs fas història local, i de Barcelona, i ho fas molt bé: amb gràcia, bona comunicació i estimules el coneixement. El teu blog neix en el context d'unes universitats ben estranyes que hi ha a Catalunya, una mica marcianes i terriblement allunyades de les preocupacions reals, fins i tot dels debats intel·lectuals reals, en això i en moltes coses més, on la història local està supermarginada -bé, com moltes altres històries-, fins i tot es menysprea absurdament en molts àmbits acadèmics. Tampoc prioritzen la història local les revistes catalanes de divulgació històrica tipus Sàpiens i altres. Encara i això, parlar de fets històrics sense citar fonts, "a la brava", tot amb caràcter d'exclusiva periodística ja ho fa Sàpiens, Clío, Historia y Vida. Potser els únics que fan una divulgació històrica una mica seriosa al país, que no dona vergonya aliena i que no ens fa passar per subdesenvolupats culturals són els de els de Fent Història. Associació Catalana d'Estudis Històrics i els de historica.cat. Pedro.

Anònim ha dit...

El trepa del Portabella ja t'ha tornat a copiar una història, amb un parell de collons, sense citar-te, tot i que quan es veu a una hora lluny que es una còpia de les teves històries! Quina pena!!!!

Anònim ha dit...

En Portabella, com a molts altres polítics de tots els diferents governs catalans (Generalitat, municipis...) i tots els partits polítics, no respecta als historiadors, més aviat els menysprea. Hi han mostres a dojo del que ara dic...Jo els recomanaria que es donessin una volteta per Europa, veurien que allà estudien molt més la seva història, que conserven i difonen més el seu patrimoni, que li posen més imaginació i ganes...Clar, si vols especular i enganyar, com vols interessar-te per la història i el patrimoni??, és incoherent!!. Sí senyors, hem de fer pressió a aquests mediocres, a aquests cretins, aquesta "xusma de vellut"!! Josep Maria (UAB)