Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

15/03/10 El Cementiri de Sants, a L'Hospitalet
Sabíeu que el cementiri de Sants es troba al terme municipal de L’Hospitalet? Si ens plantem al carrer Terra Alta d’aquesta ciutat, encara podrem veure les lletres que indiquen que aquell és el “Cementiri de Sants”. És estrany oi? Per aquest motiu avui a la secció d’història local de l’Extraradi de COM Ràdio he convidat l’historiador i autor del bloc Memòria de Sants Agus Giralt, que ens ha explicat el perquè de tot plegat.
El cementiri primigeni de Sants es trobava situat al fossar de l’església de Santa Maria de Sants, on ara hi ha l’equipament de les Cotxeres de Sants.
Amb el temps però, i emmarcat en un procés general de desmantellament dels cementiris parroquials entre els segles XVIII i XIX, en ple procés de creixement industrial, el consistori santsenc va decidir dotar-se d’un nou cementiri allunyat del nucli poblacional.
La primera idea fou construir-lo a la Marina -actual Zona Franca- ja que es trobava en territori jurisdiccional de Sants, però l’opció fou desestimada per ser un terreny d’aiguamolls poc estable i no gaire propici per a l’ús que se n’havia de donar.
Finalment, es va decidir adquirir terrenys al terme municipal de L’Hospitalet de Llobregat per construir-hi el nou cementiri de Sants, comprant per 17.000 pessetes les terres conegudes amb el nom de “La Coveta”, donada l’existència d’una petita cova.
Les obres foren encarregades a l’arquitecte municipal Jaume Gustà i Bondia, que també fou el constructor de l’Ajuntament de Sants i tingué un paper important durant l’Exposició Universal de 1888.
Les obres van començar el 16 d’agost de 1878 amb la desgràcia que el regidor Francisco Carné i Font, un dels impulsors del projecte, se’n va anar a l’altre barri (en aquest cas, a l’altra ciutat) el desembre del mateix any, passant a ser el primer mort enterrat al nou cementiri.
Tot i això, la inauguració oficial de l’equipament no es realitzà fins l’any 1880.
Des d’aleshores, el cementiri de Sants, enmig de L’Hospitalet, va ser un territori gestionat per Sants, fins l’agregació de les viles del pla a Barcelona. Ara, de fet, aquest cementiri està integrat a la xarxa de cementiris de Barcelona i no a la de L’Hospitalet.
Passejant-hi, podem trobar diversos mausoleus modernistes de la burgesia i algunes curiositat. La làpida d’un cavall o la tomba d’una família falangista.
Si voleu més informació, la podreu trobar a Memòria de Sants.



10 comentaris:

Joan Marrugat ha dit...

Curiós aquest tema.
En aquest cementiri es compleix la dita d'anar-se'n a l'Altre Barri.
Bona feina Dani.

Anònim ha dit...

Sóc de Collblanc, i els meus avis són enterrats en aquest cementiri. L'Hospitalet sempre a tingut forts vincles amb el poble veí de Sants. Fins i tot fa un segle veïns de Collblanc, la Torrassa i Santa Eulàlia van demanar dependre de Sants.

Dani ha dit...

Joan: Ja ho pots ben dir, no només a l'altre barri, també a l'altra ciutat...

Anònim: No sabia això de la demanda d'annexió! Però si que és veritat, conec molta gent jove de Sants que ha anat a viure per aquella zona i viceversa...

Albert B. i R. ha dit...

Una història del tot curiosa. No està previst que canviï i passi a ser gestionat per L'Hospitalet?

Dani ha dit...

En principi no, allò ho va comprar sants i ara sants és Barcelona ens agradi o no. És una mena de cas de colonització funerària... Un Gibraltar fúnebre.

Angel Brave ha dit...

Que curiós,
merci Dani.
M'he fixat en el rètol de la foto del cementiri, com l'han manipulat per catalanitzar-lo. És fruit d'una canallada simplement?

Raimon de P. ha dit...

De fet Barcelona ja va fer una cosa semblant en construir el seu cementiri de l'Est en terres de Sant Martí de Provençals. Més endavant es va annexionar aquest municipi i ara ja està en el terme de Barcelona. En realitat he vist un mapa d'abans de l'annexió en què el límit municipal de Barcelona s'allargassava com un pseudòpode o cordó umbilical al llarg de l'av. Icària i englobava el cementiri del Poblenou. Com si Llívia estigués unida a l'Estat espanyol per una carretera espanyola.

Dani ha dit...

Molt bona aquesta observació Raimon! No havia pensat en això. Diria que el passeig del cementiri surt en uns gravats d'un llibre que tinc de carrers desapareguts. Si ho trobo ho penjo...
Al portal de l'Any Cerdà tenen penjat un mapa posterior a l'annexió on encara es veu el cementiri connectat a la ciutat vella com un cordó umbilicat, com bé has dit:

http://www.anycerda.org/web/arxiu-cerda/fitxa/plano-de-barcelona-y-sus-alrededores-en-1890/174

Anònim ha dit...

Collblanc i La Torrassa van pertànyer al terme parroquial de Santa Maria de Sants. El 1874 veïns de Santa Eulàlia, Collblanc i La Torrassa van proposar al Gobern Civil de Barcelona que aquessts barris fossin annexionats al municipi de Sants.

Sóc de Collblanc. Collblanc històricament ha estat més lligat a Les Corts i Sants que no pas ha l'Hospitalet. La parroquia de Collblanc, l'església de Sant Ramon Nonat és dins del terme de Les Corts. De fet Sants tenia més vincles amb l'Hospitalet que no pas amb Barcelona... En passar Sants a Barcelona l'Hospitalet, va quedar mal col·locada. Penseu que el nucli originari de l'Hospitalet és Provençana, força a la vora de la Riera Blanca i per tant de Sants.

Miquel ha dit...

¿ un cavall ?.....¡¡¡¡ ¿Ebano XLIII? caramba ¡¡¡