Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

Una tarda del 10 de març del 1923 en Lluís, en Botella, en Comas i en Salvador es trobaren al bar El Tostadero de la Plaça Universitat. Mentre el cambrer els servia un cafè comentaven la tensa situació que es vivia als carrers de Barcelona, en un context en què obrers i patrons dirimien les seves diferències a punta de pistola.
Salvador Seguí, com sempre, va agafar el terròs de sucre i se’l va posar a la boca directament; els seus companys ja no es sorprenien, de fet, ja l’havien batejat com El Noi del Sucre per aquest peculiar costum (segons una de les moltes versions sobre el perquè del seu sobrenom).
Seguí opinava que les bandes de pistolers dels obrers i la Partonal duien a una onada de violència en la qual els primers només tenien les de perdre.
En Comas va dir que, tot i això, havien d’estar preparats per si algun dia els atacaven, que ell sempre duia una arma a sobre.
En Salvador també, tenia la seva pistola belga, per si de cas.
Era l’hora de marxar, els tres amics es van acomiadar d’en Lluís Companys i van seguir cap a la Rambla. Un cop allà, en Botella es va desviar i en Salvador i en Comas -també conegut com En Peronas- van seguir el seu camí en direcció al Sindicat de Vidriers. Van passar pel carrer de la Cadena i en arribar a la cantonada amb el carrer Sant Rafel, se sentí un tiroteig. Cap dels dos va tenir temps de treure l’arma.
En Peronas, ferit, va aconseguir refugiar-se en una carnisseria mentre en Salvador moria, estès a terra, a causa d’un tret al cap, segons va explicar posteriorment l’autòpsia.
Moments després, va passar pel lloc dels fets un sindicalista anomenat Josep Gardeñas. L’home, es va aturar, ja que la vestimenta del cadàver li va cridar l’atenció per la seva semblança amb la del seu amic. En aixecar el sac que el cobria va horroritzar-se en comprovar que les seves sospites eren certes:
“-El Noi del Sucre, ha estat assassinat!” En Josep no va poder evitar cridar aquestes paraules i en poc temps la notícia va córrer com la pólvora per tota la ciutat.
Al lloc de l’atemptat s’hi va trobar una cartera amb la documentació d’un afiliat del Sindicat Lliure. Aquesta organització, protagonista de gran part dels atemptats contra membres de la CNT s’havia gestat entre les files del carlisme i rebia el suport de la patronal i del Governador Civil.
Amb la mort de Salvador Seguí, el moviment anarquista català va perdre una de les figures més emblemàtiques.
El dia de l’atemptat, Seguí s’havia reunit amb Lluís Companys, un advocat catalanista republicà que amb el temps arribaria a ser president de la Generalitat. Ambdós ja havien compartit captiveri l’any 1920 i mantenien amistat i una certa afinitat.
Si Salvador Seguí, catalanista àcrata no hagués estat assasinat aquell dia, s’hagués aconseguit amb el temps una millor sintonia entre l’anarquisme i el republicanisme català?
Què hauria passat si aquell vespre en Lluís Companys hagués decidit allargar la xerrada amb en Peronas i en Seguí acompanyant-los en direcció al Sindicat?
Això entra dins el terreny de l'especulació històrica feta des d’una Barcelona que ha canviat molt.
Els anarquistes i la patronal ja no es disparen pel carrers. L’illa de cases que es trobava a la sortida del carrer Sant Rafel és ara una Rambla del Raval que ha fet desaparèixer el nom del Carrer de la Cadena.

L’edifici que feia la cantonada on va ser tirotejat Salvador Seguí encara segueix dempeus. L’antic bar de la planta baixa és ara un establiment de Shawarma i menjar turc, només una placa ceràmica recorda a la cantonada de la façana que en aquell precís indret es va cometre el crim...

De tota manera aquesta no serà la darrera vegada durant la història de la nostra ciutat que un anarquista anomenat Salvador comenci el dia xerrant amb uns amics al bar i que arran d'això la seva vida acabi en tragèdia. Salvadors anarquistes, aneu amb compte amb els bars de Barcelona...

14 comentaris:

Angel Brave ha dit...

Dani has citat per alguna banda la serie de TV3 "Ull per ull"? Aquest post de Salvador Seguí m'ha fet recordar que el protagonista de la minisèrie sobre el pistolerisme a Barna esmenta en un moment la mort del personatge, ja que forma part del context... A mi em va agradar el retrat històric, tot i que ja saps que la meva visió és més cinematogràfica. Tu què en penses? merci i segueix així, una abraçada.

Dani ha dit...

Doncs la veritat Àngel, és que no he tingut la sort de veure aquesta minisèrie...

Marc ha dit...

Conexia la història d'en Salvador Seguí però no sabia on l'havien mort exactament ni que existia aqueta placa commemorativa.

Gràcies pel post i pel blog en general.

Agus Giralt ha dit...

Ostres Dani, justament ahir a la nit vaig estar redactant un text per al llibre relacionat amb l'assassinat de Salvador Seguí. Tu sabies que Joan Peiró també havia quedat per anar a aquesta cita però no va poder asistir?

Dani ha dit...

Doncs es va salvat per poc, perquè a més, Perió era del ram del vidre i segur que hagués acompanyat al Noi del Sucre i al Peronas al sindicat del vidre...
Desgraciadament va acabar assassinat de tota manera un temps més tard...

Jordi Bonvehí Castañé ha dit...

Seguint aquest fil de pistolerisme, Angel Pestaña una mica més hi no ho explica durant una visita a Manresa, aquí teniu l'enllaç

http://historiesmanresanes.blogspot.com/2008/05/el-pistolerisme-manres.html

Dani ha dit...

Ara que ho dius Jordi, l'altre dia vaig tenir la sort de compartir una tertúlia amb l'historiador Joan Carbonell i m'explicava que un altre, en Garcia Oliver, deia a les seves memòries "El eco de los pasos" que en Salvador Seguí havia format part d'un grup d'acció autoanomenat "Els fills de puta"... Molt curiós...

Júlia ha dit...

El pobre Companys devia ser 'gafe' perquè també hauria pogut 'evitar' l'assassinat de Layret. És una altra història que et deixo per tal que l'esbrinis, he, he.

Xoan ha dit...

Molt bon post Dani!
La mini-sèrie que esmentava l'Àngel la trobeu a "tv3 a la carta" http://www.tv3.cat/videos/2847850/Ull-per-ull---Cap-1

Tanmateix l'exercici d'història ficció vers 'Si el "Noi del sucre" hagués sobreviscut a l'atemptat' el varen fer al 2007 en l'interessant espai de ràdio "El nas de Cleòpatra" que trobareu també aci: http://www.catradio.cat/audio/114489/Si-el-Noi-del-sucre-hagues-sobreviscut-a-latemptat

Felictats d9 pel post i bloc.

Salut
Joan

Maria Teresa ha dit...

Excel.lent blog, molt bons els últims posts.

Salutacions del "Diván Digital".

Dani ha dit...

Haha, de fet és veritat! a més va ser "autogafe" perquè ell mateix també va acabar afusellat...

Donativos ha dit...

En paz descanse.

Dani ha dit...

Què fort! El divendres em van trucar de RAC1 per a que els expliqués algunes coses sobre el Paral·lel i després emetre'n alguns talls el dilluns en motiu de la inauguració del Molino.
Vaig explicar a tall d'anècdota això del grup "Els fills de puta" al qual pertanyia Seguí, i ho van emetre!

Per cert, pel tema Noi del Sucre us recomano el llibre que va escriure Josep Ma Huertas Claveria sobre el tema. Molt interessant!

Júlia Gonzàlez Del Blanco ha dit...

Hi ha un aspecte molt interessant de l'anarquisme barcelonī de la època, relacionat amb la seva estreta vinculació amb els moviments espiritistes. En Gerard Horta té dos llibres molt bons sobre el tema,'De la mīstica a les barricades' i 'Cos i revolució', per si t'interessa explorar-ho (i divulgar-ho, ja que hi som).

Salut i felicitacions pel blog.