Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

Castanyera segons l'"Auca dels baladrers de Barcelona"
Hi ha qui li diu Castanyada, qui li diu Tots Sants i qui l'anomena Halloween, però de fet, tots aquests costums ara cristianitzats tenen les seves arrels en la cultura pagana. Inicialment, sobretot per influència dels pobles de cultura celta, el dia de difunts es celebrava el dia 2, de novembre, ja que s’atribuïa a quest nombre un significat màgic. A Casa nostra, ja al segle IX per influència de l’ordre cristiana de Cluny es va passar la festivitat al dia 1, tot i que inicialment el cristianisme celebrava el dia dels difunts cap a la primavera, aportant un sentit de ressurrecció. Posteriorment, al segle XI, l'Abat Oliva fins i tot va arribar a demanar que les guerres, batalles i bandositats s'aturessin per Tots Sants quan va crear les Assemblees de Pau i Treva. En general, a tota l’àrea de parla catalana existeix a part de la tradició de les castanyes, el tema dels panellets. A Barcelona en concret hi ha diverses coses a tenir en compte sobre el tema. Antigament per Tots Sants, els campaners ferien repicar les campanes de les esglésies durant tota la nit i s’anaven tornant. Entre toc i toc menjaven castanyes. La gent, i sobretot els nens, s’aplegaven per menjar castanyes a les places, fent autèntiques castanyades populars. Més tard va aparèixer la figura de les castanyeres. Amb el pas del temps, aquest ofici del carrer va ser ocupat sobretot per dones procedents de Galícia, i de fet encara se’n veuen unes quantes de castanyeres gallegues.

Florista de la Rambla 1904
Per cert! Una anècdota molt curiosa que explica Joan Amades és una malifeta estudiantil que solia tenir com a víctimes les castanyeres que s’instal•laven al Portal de l’Àngel. S'instalaven allà perquè a prop hi tenien el cementiri dels empestats, a l'hort del Convent de Jesús, ja fora muralles, on enterraven els qui morien d'aquesta malaltia infecciosa. El Portal de l'Àngel era un lloc de pas gairebé obligatori per anar a visitar aquells difunts per Tots Sants i com a tal, sovint hi paraven els carros. Els estudiants solien lligar la paradeta de la castanyera amb una corda a algun dels vehicles estacionats a la zona. Quan aquest arrencava, Blam! Tota la parada pels aires...

Pel que fa el tema panellets, personalment crec que algun parentiu han de tenir amb aquelles pastes tan típiques del magrib, fetes amb fruits secs i dolç, ja que els primers testimonis ens venen de l’illa de Mallorca, una illa amb un important període de domini islàmic. La qüestió és que a Barcelona Ciutat van acabar sent molt populars, però al principi els panellets normalment no es compraven, es sortejaven. Als antics cafès, sobretot a l’entorn de la Rambla, feien unes rifes on el guanyador adquiria aquests preuats dolços. Era tradició de fet, que els padrins regalessin panellets als seus fillols, igual que per la mona de Pasqua. A les nits, a les cases, no només aquí a Barcelona sinó també a les zones rurals, les famílies deixaven panellets a taula per a oferir-los als difunts. La tradició deia que el dia de tots Sants els morts inspeccionaven si els seus descendents els recordaven seguint la tradició com tocava i sinó et podien jugar males passades... Als pobres nens (que per cert, de vegades s’aixecaven a la nit a agafar algun panellet i després tothom ho atribuïa al mort), els deien les avies que si no resaven una oració després de cada castanya, a la nit, els morts els estirarien de les cames. Tanta superstició junta no ens hauria d'estranyar, ja que la nostra relació amb els morts està molt vinculada a la dels antics romans, que eren supersticiosos a més no poder!

A Barcelona, o a Bàrcino per ser exactes, hi havia com de costum tombes romanes als accessos de la ciutat. Actualment algunes d'elles encara es poden veure a la Plaça de la Vila de Madrid. Els romans ja tenien un “dia de difunts”, en el qual, les famílies anaven davant la tomba i feien tot un seguit d'ofrenes als difunts. Una d'elles era la “floratio”, és a dir, oferien flors! Exactament com ara fem nosaltres. No fa tant, i potser ara encara passa en gran part, les floristes de la Rambla, en comptes de “fer agost” el que feien era “novembre”! L’ofrena de flors per part dels romans era de fet “oferir vida”, de la mateixa manera que també es sacrificaven animals, s’oferien olis rituals i vi. Això si! Com s’oferia això?

Via sepulcral romana de Barcelona (foto: barnacentre.cat)
 Doncs és ben curiós perquè a la Necròpoli que es pot contemplar a la Plaça de la Vila de Madrid, es veu perfectament. Les tombes tenen un forat, és el forat per les “libatio” és a dir, les libacions, normalment d’olis rituals i vi. Així l’ofrena s’escolava per la terra i finalment anava a parar al cos del difunt que era sota terra. Tot i que la seva ànima era en un altre lloc... Però segons la religió romana, l'ànima dels difunts no anava al cel. Ves per on la cosa anava al revés. Al cel, a l’olimp, hi havia els Déus, per això només la gent molt rica s’incinerava i la majoria s’enterrava. Quan t’incineren el fum puja. Els Déus prenen l’ofrena. També es cremaven olis essencials o parts d’animals pel mateix motiu. Si el fum puja és perquè l’agafen els Déus. I això encara perviu en cultura Judeo-Cristiana. A l’Antic Testament, Caín agafa una emprenyada amb Abel perquè el fum de la ofrena del germà puja al cel i la seva no, perquè Déu la Rebutja. I l’emprenyada és d'una envergadura considerable tenint en compte que Caín acaba assassinant Abel. I si no anava al cel l'ànima dels morts, on anava a parar, us estareu preguntant.. La gent normaleta, anava a sota en contes danar al cel, anava a l’Inframon... 

L'Inframon no com l'Infern cristià, era simplement el lloc on hi havia tots els morts, però arribar-hi no era tan fàcil. En primer lloc arribaves a un llac tenebrós, i allà un barquer vell i secallut amb una llarga barba blanca anomenat Caront, et portava a l’altra riba, on hi havia les portes de l’Avern, custodiades pel déu Hades i el seu gos guardià de molts caps... Però aquesta tradició, tot i ser extensible a tota la cultura romana, és molt Barcelonina! Perquè aquest transport públic s’havia de pagar, i els preus també s'apujaven! tot i que la T-10 d'una zona no valia encara. S’havia de pagar amb monedes directament al barquer. 

"La barca de Caronte" José Benlliure 1919
Això sí, Caront embarcava primer a qui li donava més diners i després als que menys, i finalment, un dia de cada molts portava als que no tenien res gratis, però havien d'esperar molt, vindria a ser com un equivalent del Purgatori. Per això és curiós com a moltes tombes, per exemple les de la Via Sepulcral Romana de Barcelona, s’han trobat monedes al costat dels cranis. A la gent se l’enterrava amb les monedes dins la boca per facturar-la (normalment eren d’1 a 3 monedes). El que és molt curiós és que a alguns enterraments visigòtics, que ja son cristians, també s’ha trobat aquest mètode d’inhumació. Potser ho feien per si de cas... Vaja, que la Castanyada i els costums de Tots Sants tenen més de 2000 anys d'arrelament cultural a la nostra ciutat... Això sí, ara la gent s’encaparra a celebrar Halloween. Alguns nens es pensen que això és de tota la vida i fins i ahir fins i tot es podien veure nens petits sortint de l'escola amb motius referents a aquesta festa. En part és positiu, perquè ens obrim a altres cultures, però hem d'anar amb compte de no perdre els nostres costums propis i les nostres tradicions... De vegades som massa acomplexats i no sabem apreciar el que tenim... Ens sembla que qualsevol cosa, sobretot si la veiem a la televisió protagonitzada per “el chico y la chica popular de la clase en el baile de fin de curso” És super guai!. Això va a gustos però: Jo, sincerament sóc més de castanyes i panellets que de Halloween...

5 comentaris:

Alyebard ha dit...

Molt bo.

Enric H. March ha dit...

Molt bon apunt, Dani.

Si et ve de gust, aquí en tens un altre: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/11/el-dia-dels-morts-roma-citta-apperta.html

Dani ha dit...

Gràcies!

manel ha dit...

aqui un apunt sobre això del Halloween. Iluminar carbasses i fer cercaviles d'animes (de representacions més o menys afortunades dels difunts) forma part de la nostra tradició cultural:

http://www.botarga.cat/blogs/eltirabou/?p=3077

encantada ha dit...

d'acord en coneixer els costums d'altres llocs però panellets i castanyes sens dubte!