Altres Barcelones

Estem a dia 19 de gener. Avui molts barcelonins aniran al barri de Sant Antoni per beneir els seus animals, fa un parell de dies va ser el dia de Sant Antoni, un dia que com Sant Jordi, no és festiu al nostre calendari però en canvi és considerat una festa de les més emblemàtiques de Barcelona. Aquests dies de ben segur hem sentit a parlar de coses com “els tres tombs” o bé la “rifa del porc”, i el barri de Sant Antoni està de festa.

Però, sabem realment quin és l’origen d’aquesta tradició? Antoni Abat era patró de les cavalleries i antigament patró de molts gremis relacionats amb el que vindrien a ser ara els “transportistes”: El gremi de carreters, els cotxes, els traginers, tartaners i llogaters de mules. Però normalment no sentim a parlar tant de Sant Antoni Abat sinó de Sant Antoni del “porquet”.

Això és precisament perquè iconogràficament s’acostuma a representar aquest sant amb un Porquet, i com veurem, hi ha coses en aquesta festa bastant relacionades amb el porc.

De fet, antigament es celebrava i enguany s’acaba de recuperar “la rifa dels porcs”, un sorteig que abans es realitzava per aconseguir diners per mantenir la antiga ordre dels antonians, que havien estat fundadors de l’hospital de Sant Llàtzer l’any 1115, fins que amb la desaparició formal de l’ordre, el benefici va anar a parar a l’Hospital de la Santa creu i posteriorment l’Estat va absorbir-lo en la Loteria Nacional.

La venda de números d’aquest sorteig era molt cridanera perquè els venedors de cupons es passejaven per tot el barri amb el parell de porcs que serien sortejats. Un d’ells tocava el flabiol i l’altre el sac de gemecs, de fet, d’això va sorgir una frase popular que diu “voltar més que els porcs de Sant Antoni” Així doncs, aquests porcs deurien acabar ser de carn ben magre de tant voltar, perquè de greix en cremaven durant aquells dies...

El fet que et toqués un porc a la rifa de Sant Antoni era la gran festa, no mataven el porcs a l’escorxador, sinó al carrer, davant la casa del guanyador. Allà si concentrava bona part del veïnat i es feia una gran festa. Abans però, no hi havia un servei de neteja com l’actual i el carrer quedava brut de sang i llard durant uns quants dies.. era una cosa un tant fastigosa. La rifa encara es fa avui pel que he vist, i de fet, fa uns anys els diables del barri de Sant Antoni van incorporar un element mític del bestiari festiu que ja és famós, “La porca”, una porca que llança foc! però bé, més enllà dels porcs de granja que tots coneixem, la tradició de St Antoni també ha influeix en altres animals com sense anar més lluny els “porquets de Sant Antoni”. Segur que els heu vist alguna vegada, son aquells petits crustacis que es troben sovint a la muntanya, que quan els toques es pleguen en si mateixos i es fan una piloteta. 

 Però a part del porc si hi ha algun protagonisme històric animal en aquesta festivitat és la dels cavalls, i d’aquests animals ve de la rua dels “Tres Tombs”, un cercavila on antigament la gent que duia cavalls, els qui eren cotxers, traginers o duien tartanes o mules beneïen les seves muntures passant en processó davant el sacerdot, que podríem dir que feia una benedicció en sèrie o en cadena que és precisament el que es celebra avui.

Sobre l’origen del perquè de “tres tombs” hi ha diverses versions: Hi ha qui diu que aquest tres tombs eren els que feia el genet sobre les potes del darrera davant del capellà que beneïa la munta, com als “jaleos” que es fan tradicionalment a Menorca per aquestes dates. Una altra versió parla de els tombs que es feien al voltant d’una creu prop del lloc on es beneïen els animals i una altra diu que la cavalcada es feia circular al voltant de l’illa de cases. El que si que sabem del cert és que aquell dia fins i tot els traginers més pobres feien un esforç i es gastaven els petits estalvis que tenien en engalanar els cavalls amb decoracions de seda de colors llampants i coses d’aquestes. Amb el pas del temps el que més ha canviat és la vestimenta. Es va passar de dur el vestit tradicional de vellut d’anar amb espardenyes a anar vestits amb frac, i més enllà de la cavalcada i la zona de Sant Antoni també tenien molta importància els balls. 

Més enllà de la part espiritual de la festa també tenia molta importància la part purament festiva que va prendre especial volada sobretot a partir del segle XIX. Per aquelles dates es van afegir a la festa els veïns de Sants i Hostafrancs, molts d’ells gitanos que ja antigament s’hi havien establert per canviar les rodes dels carros que passaven per la creu coberta i anaven precisament al Portal de Sant Antoni pel que actualment és l’Avinguda Mistral. Els gitanos d’Hostafrancs van donar-li a la festa un toc més desenfadat i entusiasta. Però a part del portal de Sant Antoni, on ara hi ha el mercat, també hi havia un altre nucli important, la Plaça dels Traginers, una placeta molt maca on ara es poden veure part de les muralles romanes, una plaça que queda amagada rere l’edifici de Correus. En aquella plaça s’hi organitzaven balls i festes, organitzats normalment pel gremi de traginers. Amb el pas del temps però, amb la desaparició de la unitat que proporcionaven els gremis també la festa es va anar descentralitzat, i la festa al carrer va anar sent substituïda per la festa a locals privats de les associacions que també muntaven envelats als descampats del Raval. Aquests balls de fets, també eren molt importants ja que era un dia en que les noies i els nois solters intentaven posar-se ben guapos perquè era el dia ideal per trobar parella o prometre’s. Ara això del “ligoteo” als envelats es va perdent, però mira, l’altre dia vaig passar en bici per l’Avinguda Mistral i vaig veure que havien muntat un envelat on hi feien concerts. Així doncs, solters, ja sabeu, a l’atac que se us passarà l’arròs!! Però si sou dels qui preferiu històries sòrdides recordeu que més enllà de la festa, Sant Antoni també va ser un lloc molt sinistre, on s’hi executaven persones, no només porcs...