La Creu Tremenda

Antigament, quan Barcelona encara era una ciutat emmurallada i s’hi havia de pagar un impost pels productes entrants, la gent anava a extramurs a consumir alguns d’aquests a millor preu.
El vi per exemple, sortia molt més barat, i pel mateix preu se’n podia beure el doble que dins la ciutat.
A les tardes, el bò i millor de cada casa anava a fer uns beures fora muralles.
Sovint les hores passaven i passaven entre promeses d’eterna amistat, càntics desafinats i rialles.
Quan els que anaven més tous es plantejaven tornar a casa, molts cops les portes del Portal de l’Àngel ja havien tancat feia temps.
En aquests casos molts d’ells decidien anar a dormir la mona a una creu que hi havia situada si fa no fa a l’actual encreuament del Passeig de Gràcia amb la Gran Via.
Als graons de la creu hi jeia “la crème de la crème” de les perles de Barcelona i massa sovint, el que havia començat amb càntics fraternals entre copes acabava convertint-se en un niu de crits, renecs i garrotades. Tant és així que l’indret va passar a ser conegut per “La Creu Tremenda”