
Sembla ser que els va agafar fort per la violència tarongina i que aquesta fal•lera els va dur a organitzar cada dos per tres combats de projectils cítrics a la part alta de la Rambla. Això alterava fins a extrems insuportables el tragí quotidià de gents, vehicles i mercaderies que havien de circular per aquella zona d’accés a la ciutat fins al punt que el rector dels Estudis Generals decidí amonestar els culpables. Finalment, els amonestats van dirigir-se a la
casa del rector i van calar-hi foc.
Com veiem, si fa poc la gent ja s’alarmava amb els estudiants anti Bolonya, en aquests temps els universitaris eren molt més contundents encara.
[···]Durant el segle xix hi havia estudiants adinerats, però aquests no eren, ni molt menys, la majoria. En aquest aspecte, la vida dels antics universitaris i la dels actuals presenta algunes similituds.De la mateixa manera que en l’actualitat, alguns venien de pobles llunyans i havien de sobreviure com podien. Els qui
aconseguien feina acostumaven a fer-ho de barbers o bé de sabaters.
A aquests últims se’ls estigmatitzava dient-los que feien pudor de cola de sabater i eren molts els que es reien d’ells dient que la inhalació dels components volàtils afectava en alguns casos el rendiment en els seus estudis.
Els que no treballaven ni venien de bona família encara ho tenien més magre i alguns barcelonins, en veure passar els estudiants, els oferien escurar l’olla per fer-los passar la gana. [···] Aquest era un tema molt recurrent en els romanços i sainets de l’època.
Nota: Aquest article és una versió notablement escurçada per raons editorials d'un dels capítols del llibre Històries de la història de Barcelona. ©L'Arca ©Dani Cortijo. (No està permesa la seva reproducció) Podreu llegir la versió íntegra a Històries de la història de Barcelona
Ha, ha... un publireportatge que obra la gana per Sant Jordi!
ResponEliminaNo m'ho deixen posar sencer!! XD Per cert Galderich, M'ha encantat el teu vídeo sobre el Book, realment crec que revolucionarà el món de la cultura!
ResponEliminaaquesta migdia la llegía al llibre ... força curiós el tema de les taronges.
ResponEliminaHola Albert! Me m'alegro que t'hàgi agradat! Em permets una pregunta? Coneixies aquest bloc abans de comprar el llibre? Me n'alegro moltíssim que els lectors d'històries de la història de Barcelona aneu a parar aqui i també us expresseu aqui! Sense vosaltres això no rutlla!
ResponEliminaGràcies!
Jajaja, m'encanten aquest tipus d'històries Dani ;)
ResponEliminaep Dani! doncs si,
ResponEliminaconeixia el bloc abans de comprar el llibre, de fet, ja havia deixat algun comentari en alguna ocasió anterior ...
El llibre el vaig comprar la setmana passada quan el vaig veure a la llibreria i no me'n vaig saber estar; la veritat és que se m'ha fet curt! hehehehe
bé, res, molts ànims amb aquesta iniciativa, i molta sort per St. Jordi ;)
Quan ma tieta estudiava 6è de medicina els anys 60, en canvi tenien el mal costum d'anar d'excursió a visitar els laboratoris farmacèutics i en el viatge que era llarg aprovitaven per cantar cançons obscenes amb lletres sobre anatomia.
ResponEliminaEN LA PUERTA DE UN CONVENTO
HAY UN FRAILE QUE ESTÁ MEANDO,
LLEGA UNA RATA PELUDA
QUE LE MUERDE EL INSTRUMENTO.
EL FRAILE ORA QUE ORA,
LA RATA ESTIRA QUE ESTIRA.
VALGAME DIOS SAN ANTONIO QUE ME ROBAN LA TITOLA.
Hola Dani! M'ha agradat molt la entrada, ja tinc ganes d'anar a casa a llegir el capítol sencer al llibre!
ResponEliminaPer cert, jo el llibre el vaig conèixer gràcies a una presentació dels exalumnes de la UB (Alumni UB) i et vaig comprar l'exemplar allà.
El llibre m'agrada molt. Felicitats per la feina que fas!
Jordi