Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

13 de set. 2009

Abajo las murallas!!!

Des de la fundació de la Barcino romana, Barcelona havia estat sempre una ciutat emmurallada per tal de defensar-se dels enemics exteriors.
De fet, foren precisament aquestes potents muralles les que durant l’edat mitjana van convèncer a visigots i carolingis a fer d’aquesta ciutat la seva robusta capital.
La prosperitat de Barcelona fou tal que passat el temps, durant el segle XI va haver de començar a expandir-se fora del recinte creant el que s’anomenaven Viles Noves en un procés impossible d’aturar.
Barcelona es convertiria amb el temps en una ciutat en constant creixement i en la capital d’un gran imperi mediterrani, cosa que obligava reiteradament a les autoritats a ampliar l’extensió fortificada amb dos nous cercles de muralles entre els segles XIII i XIV.
Durant diversos setges, els barcelonins van intentar contenir l’avanç dels seus enemics aixoplugats dins els seus murs, de vegades amb èxit i d’altres no, però després de la conquesta de la ciutat per part dels exèrcits borbònics l’11 de setembre de 1714 la concepció de la ciutat va canviar enormement.
L’enginyer militar Pròsper de Verboom, va decidir convertir aquelles muralles defensives en les parets d’una gran ciutat-presó que permetés controlar els barcelonins -persones considerades propenses a rebel•lar-se- dins un perímetre tancat. No content amb això, va fer construir una ciutadella militar dins els mateixos murs, enderrocant bona part d’un barri, per poder atacar els barcelonins quan es creies convenient.
Començava aleshores una trista etapa en que els murs que anteriorment protegien la ciutat, ara confinaven una població que malgrat tot, era cada cop més nombrosa malvivint en condicions pèssimes d’higiene.
L’any 1840, l’Ajuntament decidí obrir una convocatòria per tal de premiar l’autor que definís millor la resposta a una pregunta que feia temps que es plantejaven molts ciutadans:

¿Qué ventajas reportaria Barcelona, y especialmente su indústria, de la demolición de las murallas que circuyen la ciudad?


El premiat fou el metge humaniste Pere Felip Monlau fou l´únic que respongué a la crida, però ho feu de manera formidable en un text que ha passat a la història anomenat Abajo las murallas!!!
Donava tot tipus de raons per a l’enderrocament, i entre d’altres coses defensava:

Ceñir una población con fuertes murallas, es querer oponerse a su desarrollo físico y a su progreso en todos ramos; es aprisionar a todos sus moradores.


Des de la publicació d’aquell enèrgic document, l’enderroc d’unes muralles que eren vistes com una font dels mals que vivia la ciutat fou una constant en les reivindicacions populars.
Tan era així, que el 27 de juny de 1843, després que Barcelona, dins un cicle de revoltes que han passat a la història amb el nom de bullangues, l’Ajuntament decretà la demolició de les seves fortificacions, tot i que més tard, una ordre militar obligà a reconstruïr-les en una lluita constant entre Barcelona i el Govern Central de Madrid.
Però l’any 1854 una revolució progressista va acabar amb el govern dels moderats, creant un nou clima polític. Aquell mateix estiu el Capità General de Catalunya autoritzà els Barcelonins a enderrocar les fortificacions. Que ja havien començat per tercer cop l’any 1853.
L’any 1868 es competava el procés d’enderrocs. Barcelona acabava de trencar el cotilla de pedra que l’estrenyia i veia els nous horitzons de tota una plana que podia permetre-li créixer amb aire, llum i espai.

L’any següent, el Pla Cerdà proposava la construcció d'una altra Barcelona, que aspirava a ser una ciutat modèlica.


Ara però, ens podem acostar a la part de les drassanes que dóna al Paral•lel per veure l’únic tram de les muralles que queda en peu, o bé entrar a l’ascensor que baixa als Ferrocarrils de Plaça Catalunya per veure’n les restes a la paret del forat:



PD: Aprofito també per anunciar que els organitzadors de la pàgina web oficial de l'any Cerdà m'han demanat que col·labori amb ells per tal de fer una proposta pedagògica de difusió històrica d'indrets del barri de l'Eixample i el creixement de la ciutat. En pocs dies, altresbarcelones.com disposarà d'un espai propi a anycerda.org on hi apareixeran noves històries que penjaré també aquí.
Dit això em plau anunciar-vos que altresbarcelones.com es suma a la celebració de l'Any Cerdà i també trenca muralles. A partir d'ara el web no només comptarà amb històries de Ciutat Vella sino que s'expandirà també cap al barri de l'Eixample, la nova Barcelona.

12 comentaris:

Deprisa ha dit...

Un bon reportatge. Massa murs hi ha avui dia i no només en sentit de construccció...
Un salut,
Deprisa

Galderich ha dit...

Bon article que resumeix la història de les muralles i el seu enderroc i felicitats per les notícies!

Daniel ha dit...

Felicitats! Jo havia agafat els FGC a plaça de Catalunya durant anys i no m'havia imaginat mai que un tros de muralla sobrevivia sobre el meu cap.

Anna Jorba Ricart ha dit...

Me gusta recorrer mi ciudad y aprender cosas nuevas a través de este blog.Gracias.
Quisiera hacerte una sugerencia,el diseño del blog está muy bien pero el texto color rojo, que con el gris de fondo queda muy bien, es un contraste que destaca pero cuesta de leer.
Yo tengo un fondo gris en mi blog y descarté el color rojo por esa razón.
Un saludo.

Miquel Saumell ha dit...

Dani, moltes felicitats!
Ara només falta que el dia 2 a Vic pugis al caixó més alt del podi dels Premis Blocs Catalunya. De veritat, crec que t’ho mereixes.

Dani ha dit...

Deprisa: El pitjor crec jo, és que aquests murs que tu dius sovint ens els construïm nosaltres mateixos no creus?

Galderich: De res!

Daniel: No creguis, jo me n'he adonat fa tot just uns 10 dies. M'hauries de veure a mi pujant i baixant amb l'ascensor fent fotos a la paret amb la càmera tot emocionat! Quan em miraven amb mala cara els ho explicava i no em creien. Es deurien pensar que era boig...

Anna: Perdona però no entenc el que dius del text vermell sobre fons gris. L'únic lloc on aquests dos colors coincideixn és a la llegenda dels drets de Creative Commons em sembla. On és que dius que costa de llegir a part d'aqui? Gràcies pels consells!

Miquel: Gràcies pel teu suport, i també gràcies per anunciar-me la classificació, no ho sabia fins que t'he llegit!

Anònim ha dit...

Maruxela ha dit::
Un video molt curt, tipus llamp lleuger

Dani ha dit...

Maruxela: Tens raó, és molt ràpid, per això he posat els mapes amb més calma. Per sort o per desgràcia els ascensors del metro són massa eficaços. Hauria donat el que fos perquè em deixés parar-me justament al mig...

Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Ivàn Valle ha dit...

Bon dia!!
He descobert recentment aquest fantàstic bloc, sempre he buscat una cosa similar i per fí la he trobat! Enhorabona per la gran tasca que fas.

Un altre fragment de muralla es pot trobar a la famosa sala eròtica Bagdag, tot i que s'ha de pagar entrada per poder veure-la, fins i tot, tenen una placa que ho acredita.

Gràcies per compartir totes aquestes històries de les altres Barcelones. Salutacions!