Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

Segur que molts de vosaltres us haureu preguntat el perquè de la popularitat de la font de Canaletes i quin deu ser el motiu pel qual és allà on els aficionats del Futbol Club Barcelona hi celebren les seves victòries oi? Doncs aqui va la resposta!:
Antigament, una part del subministrament d’aigua de l’antiga Barcelona emmurallada procedia de Collserola i arribava fins una caseta situada aproximadament on avui podem trobar el creuament del passeig de Gràcia amb el carrer Aragó.
Un cop allà l’aigua era canalitzada fins el Portal de l’Àngel, una de les principals vies d’accés a la ciutat i allà es dividia en dos ramals. Un d’ells anava en direcció a la plaça Sant Jaume per alimentar mitja Barcelona. L’altre ramal en canvi era destinat a l’abastiment de la zona del Raval i es desviava en direcció a la rambla d’Estudis. El primer lloc on l’aigua brollava en aquest ramal era precisament a un sortidor conegut amb el nom de “font de Canaletes” i situat dins l’antic edifici dels Estudis Generals, que de fet, han batejat posteriorment aquest tram de la Rambla.
Ja en aquells temps, la primitiva font de Canaletes es va convertir en un dels llocs més populars de trobada aprofitant l’excusa d’anar a buscar aigua a un dels brolladors que per la seva situació privilegiada era considerat un dels millors de la Ciutat.
Amb el tancament de la Universitat de Barcelona per traslladar els estudis a Cervera per tal de castigar els barcelonins per haver-se oposat al Rei Borbó durant el setge de la ciutat el 1714 i a causa del posterior enderroc de l’edifici dels Estudis Generals, el sortidor va ser substituït per un altre brollador situat al bell mig de la Rambla, més o menys on ara podem trobar la famosa font.
Malgrat el trasllat, Canaletes no va perdre la seva popularitat si no que al contrari, encara va guanyar-ne més i els aplecs de gent fent cua per intentar aconseguir l’aigua més fresca de la ciutat van fer d’aquell indret un lloc emblemàtic de trobada fins els nostres dies.
Tenint en compte això bé valdria deixar clar que la font de Canaletes, com a font de ferro forjat, no té res d’especial, ja que existeixen fonts similars als diferents barris de la ciutat, i que el que la fa especial és l’aigua que en raja en sí, a la qual se li han atribuït propietats màgiques per fer tornar a Barcelona a tots els forasters que la beguin. Màgica o no però, l’aigua ha empitjorat bastant amb el pas del temps, tot sigui dit...
Però si va haver-hi un moment en el qual la font de Canaletes va augmentar en la seva popularitat va ser a principis del segle XX i sobretot gràcies a un barceloní emprenedor amb molt bona visió de negoci, segons ens explica magnífic cronista Sempronio.
Aquell personatge fou Esteve Sala, que l’any 1901, veient les llargues cues que es formaven a l’entorn de la font, va instal•lar-hi al costat un quiosc d’aiguardents i anissos.
Aquell petit establiment va acabar tenint un notable èxit fins el punt que es va encarregar al prestigiós arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch que en projectés una nova reconstrucció.
Aquell bonic local va tenir moltíssim èxit, fins i tot massa, fins el punt que l’autoritat municipal va veure una gran oportunitat i va obrir-lo a concurs.
Esteve Sala va veure així com el seu estimat establiment passava a mans d’un nou propietari anomenat Castasús.
Però en Sala no va renunciar a seguir tenint influència en aquella zona i va acabar fundant el Café Royal, un local per a gent de casa bona que amb el temps acabaria buscat un target més normal canviant la seva estètica a una decoració de reminiscències tropicals i passant-se a anomenar Café Moka, nom que encara conserva en l’actualitat...
Malgrat el relatiu èxit del Moka i els altres negocis, el Senyor Esteve Sala encara tenia l’espineta clavada des que li havien pres el quiosc de Canaletes i l’any 1916 va decidir-se a obrir tot just davant un nou establiment anomenat “Bar Canaletes” amb la voluntat de fer-li competència directa al seu contrincant.
La història del famós quiosc de Canaletes va finalitzat l’any 1951 quan el consistori barceloní va ordenar enderrocar-lo. En aquell temps la parada ja no tenia el disseny modernista d’en Puig i Cadafalch, ja que havia sofert una reforma d’aire noucentista.
Un dels dibuixants que millor va saber retratar l’ambient de canaletes va ser Opisso, especialista en representar multituds. He aconseguit trobar un dels seus dibuixos de la mà del cronista barceloní Ricard Suñé, a qui Opisso i va dedicar cordialment una de les seves làmines.
Però si hi ha alguna cosa que ens ha intrigat sempre a molts és: per quins motius quan guanya el Barça la gent ho celebra a Canaletes si l’estadi és a l’altra punta de la ciutat?
Doncs bé, la popularitat que va adquirir l’entorn de la font de Canaletes va fer que no només s’hi establissin locals de refrigeri, si no que diferents sectors comercials veiessin en aquell indret estratègic un bon lloc per promocionar-se.
Això és el que van pensar els responsables del diari madrileny “El Sol” quan van decidir establir-hi allà la seva delegació.
En una època en que ni la ràdio ni la televisió existien, diferents establiments mostraven els resultats dels partits de futbol escrits sobre pissarres. La pissarra de la delegació de “El Sol” era una de les més grans i més populars i va acabar imposant-se el costum dels aficionats a anar a consultar-hi les últimes notícies futbolístiques. Quan el Futbol Club Barcelona guanyava algun partit, els seguidors rebien la notícia allà mateix i sovint manifestaven la seva alegria en una gran demostració de joia. Però allà no només els culés anaven a consultar els resultats, i el que per a uns era motiu de celebració per als altres ho era de decepció. Si a això li sumem que les converses futbolístiques sovint derivaven en debats polítics que acabaven a garrotades, entendrem perquè la policia sempre estava a punt per intervenir en aquella àrea de la ciutat. Una àrea que de fet ja havia estat conflictiva temps enrere, com vàrem veure fa uns dies, i com encara ho és actualment...

Us deixo aqui l'especial que varem fer per COM Ràdio un dia després que el Barça guanyés la lliga:


Canaletes: Punt de trobada Culé 17/05/10

26 comentaris:

Laura De Andrés Creus ha dit...

Molt interessant! També enllaçant amb el tema del futbol és interessant saber que durant la postguerra, en ple auge dels meublées, molts senyors assistien a la cita amb la seva estimada mentre li deien a la dona que estaven al futbol. D'aquesta manera, meublées tan famosos com La Casita Blanca disposaven d'un taulell on consultar els resultats del partit que en teoria estaven veient abans de tornar a casa. Tot diposat per tenir una coartada perfecta. Una abraçada. Laura De Andrés Creus.

Dani ha dit...

Ah si? Això no ho sabia! Doncs l'altre dia em va dir un taxista que el dia que el Barça va guanyar la lliga li va anar a buscar a 3 homes que havien avisat el cotxe per a que els vingués a buscar al "local de señoritas". Anaven amb bufandes del barça i li van preguntar còm havia acabat el partit! Hi ha coses que no canvien!

Oliver ha dit...

Molt bo el post! Felicitats! Sempre que es mostra la font únicament es diu que allà es on el Barça celebra els seus triomfs, però el que es realment interessant es l'historia que hi ha darrera.

Joan Milelire ha dit...

Magnífic post, com sempre aprenent coses. Sabeu d'algun lloc on veure fotografies dels quioscs?

Anònim ha dit...

una altra visió:

http://www.festes.org/articles.php?id=922

salutacions

Dani ha dit...

Benvolgut anònim.
He vist que a l'article que cites diuen que el diari es deia "La Rambla" en comptes de dir-se "El Sol". Jo també havia sentit a parlar d'aquesta versió però he rastrejat el diari "La Rambla" i no he trobat notícies, en canvi de "El Sol" si.
Saps on podria trobar més informació?

Moltes gràcies!

la rêveuse ha dit...

Molt interessant! Vés per on, no sabia d'on venia el nom de Rambla dels Estudis que té el primer tram. I això dels meublés, veig que la història es va repetint...

L´OPINIÓ ANDREUENCA ha dit...

Hola Dani,

Gràcies per l'excel·lent article sobre la Font de Canaletes i el costum de celebrar-hi les victòries del Barça. Tot i això, veig que encara no t'has llegit el meu llibre d'en Ventalló. En ell parlo del fet de la celebració a Canaletes. Ventalló era director de La Rambla, magnífic setmanari i després diari amb el sutbtítol "Esport i Ciutadania", de l'empresari i president màrtir del FC Barcelona Josep Sunyol. Et transcric una part del llibre on parlo d'aquest fet, en paraules del propi Ventalló: "En aquella època estàvem damunt del Núria, a la Rambla de Canaletes. I quan alguna vegada penjàvem una pissarra informativa, la Rambla s’omplia de gent que s’hi fixava.; una cosa fantàstica, no s’acabava mai la corrua de gent per llegir el que escrivíem en aquella pissarra il•luminada allà dalt. Teníem un públic addicte i els redactors ho sabíen. Cadascú sabia la seva feina dins de la redacció”. I encara més:"El fet que la seu del diari estigués tot just davant de la Font de Canaletes comportà, amb els anys, que les celebracions de les victòries del FC Barcelona es fessin en aquest indret urbà. En els anys trenta, amb prou feines hi havia telèfons i ràdios a l’abast del gran públic. Només uns quants privilegiats en podien gaudir. Aquest fet comportà que des del balcó de la redacció de La Rambla es visualitzés un home amb una pissarra on s’anotaven els resultats futbolístics del Barça i d’altres equips. La gent es reunia a la Font de Canaletes, tot fent-la xerrar sobre els pros i els contres del Barça. Aquella imatge d’avis en rotllana tot parlant de futbol ha quedat quasi per al record. Ara, Canaletes s’omple quan el Barça en fa una de grossa, és a dir guanya un títol o copa – o sis copes consecutives".

Espero que et sigui útil i complementari al teu fabulós article.

Pau

Josep ha dit...

Veig que se m'han avançat mentre ho buscava, fantàstic!, jo també havia sentit que les concentracions venien pel fet que hi havia la redacció de La Rambla damunt del Núria. Més info

http://www.esporticiutadania.cat/fundacio/la_rambla.php

L´OPINIÓ ANDREUENCA ha dit...

Hola de nou,

Si algú en vol saber més sobre "La Rambla" i el periodisme dels anys vint i trenta, entre d'altres podeu consultar:

"Viatge involuntari a la Catalunya impossible.Tres periodistes oblidats i l'espectre d'Eugeni Xammar", excel·lent llibre d'en Quim Torra, premi Carles Rahola d'Assaig.

"Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor" de Pau Vinyes i Roig. Ventalló va ser el traductor de Tintín. En ell hi trobareu un capítol dedicat a "La Rambla".

Evidentment hi ha més llibres, però aquests dos són els més recents.

Pau

Aran ha dit...

Ostres! Que curiós que hi hagi dos històries diferents (o complementàries?) sobre quin era el periòdic que presentava els resultats futbolístics!
A veure si trobeu l'explicació..restarem a l'espera!

diuska ha dit...

Dani! saps que la pregunta de per què es celebren les victòries del barça a canaletes me la van fer poc i no vaig aber què contestar?????
Moltes gràcies!

Bacterio ha dit...

No puc aportar cap font (documental), però recordo que a primària, quan ens explicaven el barri, ens deien que la font (d'aigua) de la plaça santes creus (a horta) és una rèplica de la de canaletes, i que s'en van posar en punts significatius dels municipis agregats... De manera que no només no és una font qualsevol sinó que es va voler utilitzar com a símbol de barcelonitat...
Gran post, com sempre ;)

Susana Sosa Villafañe ha dit...

¡Anda! y tú te quejas de no tener comentarios de tus visitantes... Creo que he tardado menos de lo que te prometí, en pasar por aquí. Te espero en la Plaza Masadas's blog.

No sabía esto sobre la famosa fuente. Gracias por la información, muy interesante.

Saludos
Susana

Adri Perez ha dit...

Ei Daniii, molt interessant avui!! :D

LLUIS ha dit...

Un gran article que complementa el teu llibre que ara estic llegint. Per cert, algú em podria dir quantes fonts com la de Canaletes hi ha a Barcelona ? Jo en tinc vàries de localitzades, però no sé quantes haig de buscar.

joan @ cultruta ha dit...

Bon dia Dani i companys amants de BCN!
Jo també havia llegit en alguna font la història del La Rambla (http://www.ub.es/geohum/inventari/inici.htm).
De fet, tinc entès que durant la GC va ser un dels diaris més pro-PSUC.

Sobre les "rèpliques" de la font, aquest és un tema que solem tocar a la nostra ruta de Llegendes, i fins ara he vist dues a Gràcia, una al Paral·lel, una al Poble sec, una al Portal de l'Àngel, i una a Gran Via. També m'han parlat, però, de Sarrià, Sant Andreu, Sant Martí, c/ Pau Claris... en total, unes 15 o 16... llàstima que no les llistin a http://fonts.bcn.es/ie/index.asp

En tot cas, moltes gràcies Dani & cia. per posar al dia històries com aquesta!!

Salutacions,
Joan (www.cultruta.cat)

Anònim ha dit...

de fonts com la de canaletes no només n'hi ha a Barcelona ciutat. Altres pobles i ciutats de Catalunya en tenen rèpliques exactes. El mateix anònim de l'altre dia

JoRDi JVR ha dit...

...i fora de Catalunya i de l'estat espanyol també n'hi han algunes més... i també puc dir, que si teniu suficients peles en podeu arribar a comprar una exactament igual com les altres.

Per altra banda dir que no coneixia que la procedència del fet de la celebració a Canaletes vingués del diari madrileny "el sol"... i veig que això de que una celebració tant nostre fos gràcies a uns madrilenys no ha fotut molta gràcia he he ;-)

Sempre he llegit que la cel.lebració era atribuïda al diari "la Rambla" fundat pel que fou president del Barça i desprès afusellat "Josep Sunyol" (ara s'està buscant on pot estar enterrat...veure Sapiens)... tot i aixi cal dir que el diari "el sol" és anterior, cap al 1917 ja funcionava i "la Rambla" va ser fundat el 1930... aixi que tot pot ser possible... caldria veure la font on ho vas veure i veure si existeixen altres versions que també ho documentin així.
Salutacions Dani.

JoRDi JVR ha dit...

un exemple... la font de canaletes a Montevideo (Uruguay):

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=583726

Anònim ha dit...

Molt interessant.
Però estudia una mica per corregir les faltes d'ortografia.

Jaume ha dit...

Dani,

Això del diari "La Rambla" ho expliquen aquest mes a la revista Sàpiens. El director d'aquest diari era el President del Barça Sunyol, el que va ser assassinat pels franquistes. Deia que la seu del diari era on ara hi ha el bar Núria.

L´OPINIÓ ANDREUENCA ha dit...

En Josep Sunyol, va ser el propietari, editor i fundador del setmanari, primer, i després diari "La Rambla". En cap cas el director. Els directors, en l'època de diari (1936-1939), van ser: Joaquim Ventalló (gener-setembre de 1936), Lluís Aymamí Baudina (1936-1938) i Manuel Valldeperes (1938-1939).

Pau

lataneta ha dit...

Al grup de FOTOS ANTIGUES DE BARCELONA (al Facebook) hi ha alguna foto d'aquest quiosc que comentes.

LLUIS ha dit...

Segons fons del propi Ajuntament de Barcelona hi ha 16 fonts del model Canaletes repartides per tota la ciutat, a aquestes podem afegir les existents a llocs com Lloret, Calaf, Granada, Buenos Aires o Montevideo. Aquí en podeu veure unes quantes:

http://picasaweb.google.es/LUORMED/LESALTRESFONTSDECANALETES

Fuetimate ha dit...

El millor és que a Buenos Aires al barri de Recoleta també n'hi ha una per poder celebrar les victòries del Barça!

La veritat és que Baires hi ha moltes coses relacionades amb els catalans: http://fuetimate.wordpress.com/2012/09/11/11-de-setembre-i-sentir-se-com-a-casa/

Per aquest 11 de setembre ja estem preparant una altra ruta, amb una gran sorpresa: una frase en català en una de les cúpules d'un edifici d'una de les avingudes més transitades de la Capital.

Per cert, a Montevideo també hi ha una rèplica de la font!

Fuet-i-Mate

Salut
Ares