Altres Barcelones

Barcelona ha estat sempre un punt d'atracció per a gent peculiar de tota mena. Un d'aquests personatges "especials" ara oblidat va ser el “Noi de Tona” (Josep Molera), que no només es va fer molt popular a Barcelona sinó a tot Catalunya, ja que viatjava gratis amb el ferrocarril entre Barcelona i Portbou, on hi tenia un bon amic treballant. Aquest singular personatge, aparentment no semblava estar gens centrat, conten que això li venia de quan havia estat a la Tercera Guerra Carlina (1872-75). Quan ja eren a punt d’afusellar-lo es van oblidar d’ell per atendre assumptes més importants, el Noi, pres pel terror va aprofitar l’ocasió i va apretar a córrer camps a través i no va parar fins al cap de dotze hores, que uns pagesos el van trobar extenuat. No se sap del cert si era una aventura real o pertanyia a l’imaginari d’aquest peculiar personatge, ja que es diu que tenia una memòria privilegiada. La popularitat del Noi de Tona li venia dels discursos que recitava per alegrar les festes majors i fires, quan acabava li agafava tal atac d’ira que s’estripava tota la roba fins a deixar-la inservible. Al cap d’una estona se’l veia passejar ben vestit amb roba nova. Però l’altra perillosa obsessió del Noi era la d’arrancar queixals a tot aquell qui pogués. A vegades si es trobava un nen li preguntava: “A veure què tens a la boca?” i acte seguit li arrencava una dent. Tot i que ell era ben desdentegat, per cridar l’atenció del públic, alguns cops es dedicava a trencar nous amb la boca. No tenia ni ofici ni benefici i vivia de les monedes que recollia pels seus discursos, va néixer a Tona (1851), on era conegut com en “Patet” i va morir a Barcelona l’any 1921, prop de la Casa de la Caritat.

Només sortir de la parada de metro Barceloneta de la línea groga, trobarem uns grans edificis nous de color blanc amb la majoria dels pisos per vendre. Formen part del gran número de pisos buits que ens ha deixat l’explosió de la bombolla immobiliària. Això si, a l’inici de l’obra, quan la constructora Sacyr va començar a excavar aquells terrenys per començar a construir en l’àrea que anteriorment havia ocupat l’antiga estació de rodalies, es van començar a produir tot un seguit de troballes arqueològiques que van fer les delícies dels amants de la història i el patrimoni i alhora van convertir aquells terrenys en un autèntic infern per a la constructora.

Quan s’estaven fent les obres de profunditat per a fer els pàrquings, de sobte van aparèixer diverses restes arqueològiques, com ara alguns blocs de pedra del segle XV que formaven part d’una escullera, parts de l’antiga muralla de mar, i el més sorprenent de tot, van emergir les restes formidables de l’antic Baluard del Migdia, un reducte defensiu on es varen viure sagnants combats entre els defensors de Barcelona i les tropes de Felip d’Anjou durant la batalla de l’onze de setembre de 1714.

Aquell mateix dia, un cop els borbònics ja havien penetrat les muralles de la ciutat, aquests iniciaren un atac contra el Baluard del Migdia. Allà, el Coronel Anton Paperoles es trobava parapetat amb un centenar de fusellers de muntanya. Posteriorment, el capità Josep d’Aguilar aconseguí endinsar-se en el Baluard per ajudar les tropes d’en Paperoles i junts van obrir foc directe contra els terrenys de la caserna, des d’on atacaven les forces borbòniques. Finalment van aconseguir destruir alguns dels murs de la caserna i amb una ofensiva van aconseguir que els atacants marxessin en retirada. Posteriorment, quan el mariscal borbònic Berwick va llançar contra Barcelona noves onades d’ofensiva, les seves tropes van tornar a recuperar la posició de la caserna i contraatacaren, tot i això no es van poder fer mai amb el control d’aquest Baluard durant la batalla. Malgrat tot, resistint en aquest indret van perdre la vida molts defensors de la nostra ciutat, entre ells el mateix Coronel Paperoles i d’altres van caure ferits com en Josep Aguilar.

Ara, recordant aquest èpic combat m’ha donat per revisar si durant la recreació de l’onze de setembre a twitter de l’any passat hi havia posat alguna piulada que en fes referència, i efectivament, aquí podeu veure les paraules del mateix Rafael Casanova.

El cas és que en l’actualitat, tot i la promesa inicial de fer un passeig arqueològic on es veiés amb claredat la muralla, aquesta ha quedat encaixonada amb el pàrquing de les vivendes, convertint-se així en un petit secret arqueològic i una curiositat oculta que volia compartir amb vosaltres fa temps.

Actualment, si volem veure les restes d’aquest baluard hem d’endinsar-nos entre aquests mastodòntics edificis blancs i trobarem un fossar enmig d’una placeta de lliure accés on encara es poden veure aquestes pedres ben carregades d’històries, heroïcitats i tragèdies.

Per fer-nos una mica la idea de com era el Baluard del Migdia i quines construccions l’envoltaven us deixo aquesta porció de mapa del llibre “L’Onze de Setembre” de Santiago Albertí (per cert, un clàssic d’imprescindible consulta) on es pot ubicar aquesta estructura defensiva, i on es veu una línia vermella gruixuda que ens indica fins quin punt havien arribat les tropes felipistes en el moment de la capitulació de la ciutat. Com veureu, els borbònics no van arribar a apoderar-se definitivament del Baluard del Migdia.

Però si pensàveu que aquesta era la única resta important que es va trobar en aquesta obra aneu errats, perquè després de descobrir aquests murs va aparèixer l’esquelet de fusta d’un vaixell nòrdic comercial enfonsat del segle XIII que demostrava que en aquells temps, aquell terreny ja formava part del mar! Com veieu aquesta ciutat encara amaga moltes sorpreses a les seves entranyes, i les de encara queden per descobrir segur que son un fotimer!

De vegades el futur immediat se’t gira quan menys t’ho esperes. Això és el que ens ha passat a la Jana i a mi ara. Ahir, la gent de Promotourist ens va convocar per anunciar-nos en persona, que havíem estat seleccionats d’entre més de 300 parelles per viatjar a les destinacions SICTED de la província de Barcelona i comunicar les nostres experiències a les xarxes socials. El projecte s’anomena “Turistes de qualitat” i té el recolzament de la Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Però què és el SICTED us preguntareu alguns? Doncs és un segell de qualitat que és atorgat a establiments i serveis que compleixen amb uns rigorosos processos per certificar la seva qualitat turística. Així doncs, la nostra tasca serà donar-vos a conèixer alguns dels millors museus, establiments, allotjaments, etc... que hi ha a la província de Barcelona. Però més enllà de limitar-nos a mostrar els indrets que visitem, us volem explicar què tenen d’únic, què és allò que els fa especials i aprofitarem de pas per donar a conèixer el llegat històric i cultural de les viles i ciutats que visitem. De fet, el que farem és bàsicament aplicar la filosofia que ja com a blocaires estem utilitzant a Altres Barcelones i al bloc de la Jana “Roda el món i torna al Born”, i extendre-la a les diferents destinacions que visitem. Ens podreu trobar al bloc turistesdequalitat.com i a diverses xarxes socials com al twitter @turistaqualitat, o a Foursquare i d’altres que en breu podreu veure enllaçats al bloc. Sortirem de Barcelona el dia 6 de juny amb un cotxàs que ens cedirà l’empresa SIXT i ajudats per un tablet, els ordinadors i una càmera per fer vídeos i fotos començarem aquesta aventura de dues setmanes que acabarà el dia 20. Ens voleu seguir?