Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007


Us sonen d’alguna cosa aquestes columnes d’un temple romà? A molts, segurament sí, i a la majoria de turistes també, ja que són citades a moltes guies. El que és curiós és que molta gent d’aquí encara se sorprèn quan les ensenyes. I és que sí, son al bell mig de Barcelona! Es troben amagades dins la seu del Centre Excursionista de Catalunya del Carrer Paradís.

Per entendre-ho ens haurem d’intentar traslladar a la Barcino del segle I aC. Aleshores la ciutat ocupava només un petit espai dins les seves muralles primigènies i els carrers eren distribuïts en quadrícula (Cerdà no ha inventat tant com ens pensem).

Els dos carrers principals eren el Cardus Maximus de Nord a Sud (actualment eix Llibreteria-Call) i el Decumanus Maximus d’Est a Oest (actual eix Bisbe-Cuitat).
A l’encreuament d’aquests dos carrers, a Barcino com a la majoria de ciutats romanes, hi podiem trobar el fòrum, una plaça porticada on es concentraven els principals edificis relacionats amb el poder polític, religiós i econòmic.

L’edifici més sorprenent, que ocupava bona part del fòrum, donat el reduït tamany de la ciutat, era un temple que s’ha atribuït a Hèrcules, la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) i a l’Emprerador divinitzat August.

L’opció Augustina sembla la més factible, donat que ens trobem a les primeres etapes de l’Imperi i Barcino fou fundada per aquest personatge.
Aquestes columnes corresponen a la part posterior del temple i han arribat fins els nostres dies gràcies a la mentalitat pràctica dels Barcelonins medievals, que van aprofitar l’estructura per bastir nous edificis (Aquí reciclem! I ja fa milers d’anys!).

Al llarg del temps, les modificacions de la trama urbana de Barcelona van acabar amb bona part de les restes, i la superstició popular va començar a especular sobre el seu origen parlant d’herois, comtes medievals, o cartaginesos.

No fou fins el s.XIX, al 1835 quan enderrocant unes cases del carrer Paradís, abans de tirar a terra algunes columnes, Antoni Cellés les va dibuixar per encàrrec de la Junta de Comerç i escrigué “Memoria sobre el colosal Templo de Hércules que se halla en Barcelona”, Manuscrit que podeu consultar digitalitzat clicant aquí.







A partir d’aleshores les investigacions es van començar a realitzar de manera més científica i seriosa.

Qui prengué el relleu fou Domènech i Muntaner, un dels il•lustrats socis del CEC, que reformant l’antic local d’origen medieval de l’associació, va decidir deixar a la vista aquestes espectaculars columnes romanes d’uns 9 metres d’alçada que anteriorment quedaven camuflades i dividides en diferents pisos.

Una d’elles, que fins aleshores decorava la Plaça del Rei (la que ara es troba més propera a la galeria gòtica) va ser traslladada amb les seves companyes on avui la veiem l’any 1956, donant al conjunt l’aspecte majestuós actual.

Contemplant aquestes restes podem imaginar la grandesa d’aquest edifici, construït al Mont Tàber, el punt més alt de la ciutat (el cim del qual és delimitat per una roda de molí a terra a les portes del CEC), i per tant demostrant poder, compartint la plaça del fòrum amb la cúria i la basílica.
El més curiós de tot és que actualment pel que veig no hem canviat gaire, ja que per allà on els romans tenien els antics centres de poder, nosaltres hi tenim la Generalitat, l’Ajuntament i la Catedral. Si ens poséssim a filar prim, també hi ha la Caixa de Pensions a l’antic Decumanus Maximus...

Els llocs més alts i imponents però, ara no són els edificis polítics o religiosos, si no la torre Agbar, les grans cadenes d’hotels o els edificis de les grans transnacionals, que amb el mateix mètode romà, ens recorden dia a dia quan mirem a l’horitzó, qui porta la paella pel mànec...

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona Dani per la feina que fas per donar-nos informació sobre la nostra ciutat.
Buscant informació sobre Barcelona per poder transmetre a una persona que havia de venir per primer cop aqui des d'Africa et vaig trobar.( ella també et segueix des de Guinea Bissau.
Cada setmana espero el teu nou article.
Per cert la teva fotografia al blog, està feta a Palenque ?

Isabel

Dani ha dit...

Hola Isabel: Si t'agrada el blog ja t'aviso que de moment fins d'aqui un any i mig tinc previstos posts setmanals i el material està triat, o sigui que si no actualitzo en tot cas seria per manca de temps per escriure-ho.
Realment m'agrada molt que em digueu que utilitzeu les històries d'aquest blog per ensenyar la ciutat a la gent de fora, ja que de fet, una de les meves intencións és que els d'aqui coneguem bé el nostre patrimoni per poder ser uns bons anfitrions!

No cal que et digui que pots passar per aqui sempre que vulguis!

Dani ha dit...

Ah per cert, l'has encertat, és Palenque si!

Júlia ha dit...

Costa, avui, de reconèixer el turonet del Tàber, amb tanta edificació. Aquestes columnes, efectivament, impressionen, però, com molt bé dius, l'alçada dels edificis s'ha traslladat als centres de negocis, de diners, de poder efectiu, vaja.

Domènech i Montaner cada dia em sorprèn més, un personatge immens, polifacètic, cultíssim. No entenc que es magnifiqui tant Gaudi, suposo que sempre és més còmode venerar un místic que no pas un home polític i d'acció, que fa i diu coses.

Gregor ha dit...

Hola Dani

Felicitats pel blog i a veure si un dia vens per la tertúlia del grup 99. A mi sempre m’ha apassionat el tema de veure com un edifici que era el més representatiu de la ciutat cau finalment en l’oblit., o veure com làpides, dedicatòries, materials arquitectònics de l’alt imperi eren reaprofitats per construir nous edificis o muralles en el baix imperi, i el contingut simbòlic que devia representar de trencament visual i mental amb el passat.
Algun edifici d’aquests que comentes de l’actualitat, ja el començaria a derruir i reaprofitar per fer una cosa nova, la torre agbar encara la salvaria però l’hotel vela espero que un dia el vent se l’emporti a l’alta mar.

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

Felicitats pel nou aspecte del bloc, ara podem afirmar que ja és una WEB i no un bloc?

Salut!

Dani ha dit...

Júlia: Jo sempre dic que en cap cas vull menyspreuar la gran obra de Gaudí, però Barcelona és molt més que Gaudí. De vegades de cara a l'exterior la nostra ciutat sembla que es pugui resumir en dues paraules

1-Barça
2-Gaudí

Crec que Barcelona com he dit, és molt més, mereix que trenquem aquests esteriotips...

PD: I sí, Gaudí seria un geni i un visionari, però era parlant en plata un borde i un amargat... Com a persones i com a pensadors hi ha molt millors persones a la història.

El veí de dalt ha dit...

Molt bé, Dani, com sempre. Una afegitó: crec que això del cardus i el decumanus (els dos carres en foram de creu) prové dels mateixos quarters romans quan s'establien d'una forma estable al territori. Als llibres d'Astèrix es veu perfectament això. I recordo un article de la revista del CEC que pral exhaustivament d'aquestes coulment i , en especila, de la "viatgera", que va estar a la Pl. del Rei i que es nota pel seu desgast més ostentori que les altres tres.

L'espia ha dit...

Fa molt que no les visito però em fascinen aquestes grans columnes romanes ficades dins d'un altre edifici.

Àlex

Laura ha dit...

Dani!

Meravellosa la pàgina! M'encanta, tinc pendent encara assistir a alguna visita guiada eh... i ho tinc en compte.

Una abraçada i... ens veiem aviat?

Laura

Dani ha dit...

Veí de dalt:
Com bé has dit, moltes de les ciutats romanes provenen d'antics castrum (campaments militars) i Barcino precisament n'és una d'elles. L'estructura dels castrum doncs també presenta un decumanus maiores i un cardus maiores al mig dels quals hi havien les tendes de campanya dels caps militars i centurions. Els carrers paral·lels als maiores eren decumanus i cardus minores respectivament. Aquesta estructura en cas de consolidar-se la ciutat és reporoduïa en la trama urbana.

Marina ha dit...

¡Hola Dani, es muy interesante todo esto que expones. Soy una amante de la historia moderna y antigua.Por cierto, tu cara me resulta familiar. Esta foto que presentas en tu perfil, tiene añitos ¿ verdad ? De dónde sacas toda esta información ,tan completa ¿Quién te la facilita?

Marina ha dit...

Dani, todavía no he iniciado ninguna entrada a mi blog. Me dejas que copie las columnas

house houston ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.