Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

Gravat sobre l'aparició del Sant Àngel de la Guarda a Sant Vicens Ferrer
Segur que alguna vegada haureu passat pel Portal de l’Àngel, no? Aquella emblemàtica avinguda plena de botigues de les primeres marques que és avui dia una de les principals rutes comercials de la ciutat però que té història i llegenda. Us heu preguntat mai per què aquesta avinguda es diu Portal de l’Àngel?
No sempre s’ha anomenat així, i segons la veu popular fou després d’un miracle succeït en aquell indret que es va decidir rebatejar-la. Al segle XIII, en època de Jaume I la ciutat de Barcelona ja feia un temps que s’expandia més enllà de les antigues muralles romanes.
En aquell temps ja hi havia més gent vivint a l’exterior que no pas a l’interior de la fortificació, i es va decidir erigir un nou recinte de muralles, l’estructura del qual encara es pot endevinar en els carrers actuals de la ciutat. En fortificar-se els nous portals l’indret que ara ens ocupa, aleshores anomenat Portal dels Orbs (dels cecs), era una de les entrades principals a Barcelona i durant un temps la darrera porta que es tancava a les nits.
Diu la llegenda que quan el valencià Sant Vicent Ferrer va venir a la nostra ciutat, segons unes versions l’any 1398 i segons unes altres el 1419, acompanyat per una gran multitud que el seguia, se li aparegué un àngel sobre el portal que en una mà aguantava una corona comtal i amb l’altra aixecava una espasa. En aquestes que Sant Vicent Ferrer li preguntà:

-Àngel de Déu què fas aquí?

I l’Àngel va contestar:

-Guardo la ciutat per ordre de l’Altíssim.

Qui ho va explicar molt bé va ser poeta Jacint Verdaguer, en els seus versos “Sant Vicèns Ferrer”, tot i que a diferència de totes les versions conegudes ell substitueix la corona comtal per un escut amb les quatre barres:

Àngel Custodi de la Parròquia del Sant Àngel Custodi a Hostafrancs
Meravellat s’atura,
sobre’l Portal dels Orbs veyens un Angel
qu’ab ses ales abriga Barcelona.
Axeca ab sa mà Esquerra
l’escut enorme de les Quatre Barres,
mentres sa dreta empunya
una lluhenta espasa que flameja.
Així en l’Apocalipsis
sobre’l portal de Salèm divina
Joan Evangelista vegé un Angel.
Vincèns Ferrer, l’Angel de la nostra terra,
a aqueix Angel del cel axís li parla:
-Quíe ets tu y què hi fas aquí?- Y ell li contesta:
-L’Angel Custodi só de Barcelona
y la guardo per ordre de l’Altíssim.-
A aqueix nom adorable, s’agenolla
Vicèns y ab ell aquella enorme tribu
que com serpent inmensa
al voltant séu en cercles s’es rotllada.
Cau Barcelona de Genolls en terra
y al Creador omnipotent adora
que li ha donat tant sobirà Custodi.

Una història d’aquesta importància no podia passar desapercebuda al nomenclàtor de Barcelona, no totes les ciutats poden dir que tenen un Àngel Custodi que els vigila l’entrada, i això va impulsar que el fins aleshores conegut com el Portal dels Orbs (dels cecs) passés a anomenar-se Portal de l’Àngel.
Aquesta entrada, precedida per un pontet que ajudava a superar el fossar, va inaugurar una capelleta l’any 1466 on hi havia una imatge de l’Àngel Custodi.
Van passar els anys, i el portal tingué nombroses modificacions arquitectòniques, però sempre estigué acompanyat per la imatge d’un àngel amb una corona sobre una ma i empunyant una espasa amb l’altra, fins que l’any 1854 s’enderrocaren les muralles de la ciutat.
Per salvaguardar la imatge va dur-se a la propera església de Santa Anna, on cada primer d’octubre estava establerta la tradició de menjar magranes i castanyes el dia que sota l’escalf de l’Àngel Custodi es donava la benvinguda a l’hivern.
Les embarassades solien acostar-s’hi sempre a menjar magranes aquell dia, ja que deien que aquesta pràctica beneïa als fills amb la saviesa.
Tres anys més tard, el 1857, amb l’annexió d’Hostafrancs a Barcelona es traslladà a aquest barri l’estàtua i se l’acollí en una petita església inicialment depenent de Santa Maria de Sants que es va ampliar i encara avui és coneguda com a església del Sant Àngel Custodi.
En traslladar la figura també es va traslladar la devoció a l’Àngel i l’any 1879 s’establí aquesta festa com a festa major d’Hostafrancs, que encara se celebra als nostres dies.
Ara, si anem a l’església de l’Àngel Custodi d’Hostafrancs ens trobarem a l’altar una imatge de l’Àngel Custodi. Aquesta però, és una reproducció, ja que l’original fou destruïda durant la guerra civil.
Amb tot, el Portal de l’Àngel s’havia quedat sense cap representació de l’Àngel Custodi.
Però Ángel Ferrant Vázquez, un escultor madrileny que havia viscut a Barcelona abans de la Guerra Civil, esperonat per Eugeni d'Ors va fer un obsequi a la ciutat que l’havia acollit tan bé. Per això, va mirar de recuperar alguna antiga tradició de la ciutat que s’estigués perdent.

Imatge de l'Àngel Custodi del madrileny Àngel Ferrant al Portal de l'Àngel
L’any 1955 va instal•lar la imatge d’un àngel amb una espasa alçada en un braç i una corona a l’altre que és la que tots els barcelonins hem vist al portal de l’Àngel.

Què? Que no l’heu vist mai?, doncs és grandeta l’estàtua, i de nit fins i tot està il•luminada amb un focus... És més, a l’hivern, quan els arbres perden les fulles, fins i tot es pot veure des de ben lluny...
Potser és que no estem acostumats a mirar cap amunt, potser és que ens deixem encegar per les ofertes i les rebaixes i les liquidacions de final de temporada i hem oblidat que Barcelona és una ciutat amb històries i llegendes i no només una “marca” o “la millor botiga del món”.
Si voleu trobar aquesta imatge seguiu la façana lateral de l’edifici del Banc d’Espanya que dóna al portal de l’Àngel i la trobareu.

11 comentaris:

Miquel ha dit...

Yo soy un minifaldero acotado..Miro siempre hacia abajo..Por eso, lo de arriba me lo suelo perder...pero a ran de tierra...a ran de tierra son un lince...salut

Jordi F. ha dit...

Hola:

M'agrada la llegenda i les observacions que fàs... Sí es veritat que la historia queda sempre amagada sota la realitat cotidiana, i per aixó es d'agrair que quelcom, com tú, ens la recordi.

Jordi F.

Miquel ha dit...

Salut...

Dani ha dit...

Però podríem dir que a tú precisament no se t'escapen gaires coses de Barcelona. Les de cap amunt tampoc ;)

Dani ha dit...

Amb que ens limitéssim a observar de manera curiosa la nostra ciutat de la mateixa manera que ho fem a ciutats de fora quan fem de turistes, descobriríem milers de coses com aquesta. A casa anem confiats i no parem atenció...

APU VeoDigital ha dit...

Hola Dani.
Tens tota la raó només s'ha de caminar mirant sempre amunt i avall.
Salut.

Anònim ha dit...

Felicitats pel bloc Dani!,
A tots els de casa ens agrada moltíssim el teu bloc i el teu llibre, perquè són veritables anecdotaris històrics de Barcelona dels de sempre, dels de tota la vida, o sigui dels tradicionals, però en format electrònic.

Oriol

Dani ha dit...

Gràcies!

Alba ha dit...

He llegit "miracle" i he pensat, mira, ací falta Sant Vicent Ferrer... i no anava errada. València també ha tingut molt en compte els seus miracles per fer la nomenclatura.

Salut

Pere lópez brosa ha dit...

La part de la realització del nou àngel i la seva col·locació i motivació no s'assembla gens a la que s'explica al catàleg de l'art públic de Barcelona, habitualment ben documentat: http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=208

No coincideix ni l'any, ni l'impulsor. Fins i tot difereix en quan havia viscut l'escultora a Barcelona. Pràcticament només coincideixen el nom de l'escultor i la localització de l'escultura.

Dani ha dit...

Tens raó, hi ha un error en la data d'inauguració, gràcies per avisar. D'impulsor no en parlava pas i és escultor i no escultrora. Però gràcies per avisar! ;)