Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

Convent de Sant Jeroni segons un gravat del Canonge Barraquer

Com que fa temps que no escric i com que el centre és atapeït de turistes, avui anirem als afores de Barcelona i pujarem muntanya amunt per Sant Genís dels Agudells, per fer una mica d’aventura buscant les restes d’un antic convent destruït i rascar-nos una mica els braços i les cames amb la vegetació. Avui doncs, anirem a cercar les poques restes que queden de l’antic Convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, també anomenat Sant Jeroni de Collserola.


Aquesta era ja en època de la Bàrcino romana una área privilegiada, ja que es trobava en el camí que unia la ciutat amb Sant Cugat del Vallès, l’antiga Castrum Octavianum, on segons la tradició fou enxampat i posteriorment martiritzat el bisbe Cugat que després donà nom a la ciutat del Vallès.

Al 1313 ja s’hi documenten alguns ermitans establerts per aquells verals tot i que fou la Reina Violant de Bar, que els induí a l’ordre dels Jerònims. La fundació es va poder fer a partir de frares de Sant Jeroni de Cotalba, al País Valencià. El convent va guanyar importància quan el 1396 el Papa Benet XII agregà la parròquia propera de Sant Genís dels Agudells. Alguns dels personatges cèlebres que visitaren o s’establiren al convent foren els Reis Catòlics el 1492 o Carles I d’Àustria (Avantpassat de L’arxiduc Carles d’Àustria) el 1519.

Estat de conservació de les restes a principis del s.XX
Un dels aspectes menys coneguts o com a mínim, menys divulgats és l’important paper que va tenir sobre dos de les guerres més simbòliques de la història de Catalunya, la guerra dels segadors i la de successió Hem de tenir en compte la posició estratègica d’aquest complex, situat en la ja antiga via de comunicació entre una part del Vallès i el Pla de Barcelona.
El control d’aquesta àrea podia intentar evitar l’entrada de reforços per a les tropes assetjants de la ciutat o bé servir com a base per a atacar-les.

Així doncs, el 31 d’agost de 1652, en plena guerra dels segadors, hi feren cap sometents amb l’intenció de foragitar les tropes del Regne de Castella instal•lades a Sarrià i Pedralbes amb l’intenció d’atacar la ciutat.

Posteriorment, en plena guerra de successió, durant el setge de Barcelona de 1706, entre 10.000 i 15.000 mebres del sometent provinents de diversos llocs de Catalunya encapçalats pel Comte Cifuentes van ocupar el Convent, passant a controlar tots els camins i vies d’accés al pla de Barcelona per aquella zona per tal de bloquejar les tropes franceses i poder atacar els borbònics que assetjaven la ciutat.

Restes dels murs a la base de la benzinera

Aquestes, però no foren les úniques guerres que va patir el convent, ja que com molts altres edificis religiosos de Barcelona, va ser cremat pels francesos l’any 1808. Al 1821 va ser convertit en un hospital d’infecciosos, retornant-se de nou a la comunitat el 1823. Posteriorment patí diversos atacs anticlericals, però l’arxiu va ser sempre protegit a Horta i es va poder conservar fins la setmana tràgica al 1909 en que també van desaparèixer aquests documents.


Gràcies a que els documents van ser guardats durant un temps a horta, el 1877, tres joves excursionistes fundadors de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, van poder veure el document fundacional del monestir(pdf). Alguns d’aquests documents foren salvats de la crema de 1909 traslladant-se a l’Arxiu Diocesà de Barcelona.

Aspecte exterior de la possible capella

I què ens queda doncs d’aquell antic convent... doncs bé, ben poca cosa. Quan en el seu moment va visitar-lo el Canonge Barraquer, només hi quedaven unes quantes capelles disseminades. En aquella zona s’hi han construït diverses instal·lacions (una de les quals resta abandonada i atrotinada, sota la vigilància d’uns gossos que borden en passar) i l’altra és una benzinera i un túnel de rentat que ocupen la zona de l’antic convent.


Si venim caminant camp a través de la zona alta de Sant Genís dels Agudells, podrem trobar a la falda de la benzinera, restes d’antics murs disseminades. Des de la carretera, es poden veure també restes de murs, i si ens plantem al túnel de rentat i mirem muntanya amunt, endevinarem una estructura de pedra amagada entre matolls. La veritat és que de vegades costa molt de trobar-la, segurament no l’hagués arribat a trobar si no fos gràcies a les indicacions d’en Baldiri Barat del web monestirs.cat, a qui dono les gràcies per ajudar-me. 

Doncs bé, si ens endinsem en la vegetació, ens trobarem de cara amb una petita edificació de pedra, recoberta amb trossos de color blanc. Gairebé no hi ha perspectiva per veure-la perquè ha quedat engolida pel bosc però s’hi pot apreciar un petit finestral enreixat i una porta de fusta.

Interior de la petita edificació

La porta no té pany i si l’empenyem amb una mica de força podem entrar a l’interior. S’hi poden apreciar les restes del paviment i una zona més enfonsada. L’interior es conserva amb força bon estat i el que és més important, no ha rebut actes de vandalisme i esperem que així segueixi pel bé de tots.


No sé del cert a quina estructura correspon aquest edifici que sembla una antiga capella, podria ser una de les que el Canonge Barraquer va descriure, la de la Magdalena, que segons indica era a dos tirs de pedra al nord del convent. Tot plegat, tot apunta a que és una resta del convent.



Com anar-hi? Us estareu preguntant? Doncs jo hi he anat dues vegades, la primera vaig anar caminant per la carretera i no us ho recomano. La millor opció és baixar a la parada de metro de la Vall d’Hebron i agafar el Bus del Barri que va a Sant Genís dels Agudells. Un cop passada la parròquia de Sant Genís baixeu a la següent parada després de veure la benzinera. Un petit corriol us portarà fins la carretera a uns 100 metres de la Benzinera. Un cop allà, si mireu el vídeo podreu veure com arribar a les restes. Ah! I porteu pantaló i samarreta llarga si no voleu acabar com si fossiu sometents de la Guerra de Successió.

10 comentaris:

xcaballe ha dit...

Com a curiositat, en aquest convent es va casar l'any 1851 Víctor Balaguer

Magda ha dit...

Gràcies! Es veu desde google maps amb el street view, em sembla. Plantant-se on has dit es veu una construcció antiga entre els matolls. pot ser?

Dani ha dit...

Això de Vicror Balaguer no ho sabia!!

És veritat! S'endevina a l'street view. Ara hi ha més vegetació però...

Miquel ha dit...

Molt bó.
salut

Mertxe ha dit...

no sé si els Reis Catòlics i Carles I d'Àustria van ser-hi a Sant Jeroni de la Vall d'Hebrón (ho desconec), però on si van ser-hi (i van donar diners per les reformes del monestir) és a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) o de la vall de Betlem (els Reis Catòlics van rebre a Colom i, Carles I va sortir d'aquí cap a Tunis ). Encara no fa 6 mesos vaig acabar una recerca (artística però) sobre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i em vaig adonar que a molta documentació confonen tots dos monestirs barrejant-ne la història d'un amb la de l'altre. Són els únics monestirs jerònims a Catalunya així que no és estrany que els confonguessin...

Dani ha dit...

Hola Mertxe,
La informació sobre les visites del monestir de la Vall d'Hebron les he tret de la Geografia General de Catalunya de Carreras Candi, ell mateix menciona que durant un temps es van intentar fusionar ambdós centres religiosos tot i que això anava en contra dels desitjos inicias del su fundador. Suposo que la barreja en la història dels dos monestirs és deguda a que su dem Sant Jeroni a seques, donem per suposat que és de la Murtra, molt més conegut.

Moltes gràcies per la teva aportació!

Mertxe ha dit...

Hola Dani,

en efecte els monjos de la Murtra van propossar la fusió dels dos monestirs cap el 1417. Tenien molts problemes pel lloc on es va construir( just sobre un llac pantanós que van drenar però tenien constants problemes d'humitats, malalties...). Desconec qui els hi va denegar la unió però suposo que seria un alt càrrec de l'ordre a la península.

Felicitats per la feina feta!

Ramon ha dit...

Felicitats per aquesta informació que ens apropes. La zona més enfonsada no es veu gaire bé al vídeo però potser podria ser un suport per altar.

APU Barcelona ha dit...

Estuve examinando las ruinas hace poco más de un año y me alegra ver que se conserva sin vandalismo a la vista, por lo menos el interior. El monasterio era enorme y llegaba más abajo... esa zona es muy complicada para explorar y los restos que quedan son muy confusos y están muy diseminados. Un abrazo

Griselda ha dit...

Sempre tens informació molt interessant. Gràcies.
Griselda