Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007

Feia temps que tenia ganes de començar a explicar-vos històries de la Vila de Gràcia i crec que una de les millors maneres és revelant-vos un secret. A la ciutat hi ha diversos refugis antiaeris de la guerra civil visitables: El 307 del Poble Sec i el de la Plaça del Diamant a Gràcia en són els més coneguts. Hi ha però també a Gràcia un altre refugi visitable i obert al públic, però en aquest cas no hem de trucar a cap telèfon per reservar hora ni hem de pagar. Simplement, hem de saber un truc:

Ens situem al pàrquing de la Plaça Revolució i hi accedim per l’entrada principal o la de vianants. Ens dirigim a la taquilla del vigilant i un cop allà, demanem per les claus del refugi.
Amb les claus a la mà, ara només caldrà trobar l’entrada d’accés.




Haurem de baixar fins la planta més baixa i un cop allà fixar-nos en la paret. Allà hi trobarem la boca d’un túnel tancat amb una porta de barres metàl•liques que es pot obrir amb la clau que ens ha donat el vigilant.
Abans d’endinsar-nos és altament recomanable obrir la llum. Si no saps on és, de vegades costa de trobar-la. L’interruptor està a tocar de la porta d’entrada a mà esquerra.




Mentre passem per un petit passadís podrem veure el refugi en perspectiva a través d’uns miralls que s’hi han instal•lat. A la banda esquerra ens topem directament amb una pedra on encara es poden veure les marques dels cops de pic.





A la banda dreta ens trobem amb un tram de passadís equipat amb una banqueta que la gent feia servir per seure mentre es refugiava. Aquests passadissos, en el seu moment eren molt més llargs, però amb la construcció del pàrquing es van destruir.



Al final del tot del passadís, trobarem una pintada a la paret on, al costat d’una nova obertura, hi posa “PROHIBIT-ENTRAR-SA...”. Tot i que de moment no he aconseguit parlar amb cap de les persones que van estudiar aquest refugi, és molt provable que les lletres “SA” forméssin part de la paraula “SANITAT”, ja que, si no fem cas a aquesta prohibició ja caducada després de la guerra, veurem que les dues petites estances que ens queden semblen una antiga infermeria. Això de “veurem”, de pas sigui dit, dependrà molt de si hem portat llanterna o ens podem anar fent la idea a base de fer anar el flash de la càmera, ja que la llum que il•luminava aquesta zona fa com a mínim un any que no funciona.


La primera de les estances encara conserva algunes parts d’enrajolat a les cantonades amb algunes prestatgeries.
A mà dreta podrem accedir a la segona estança. És una habitació quadrada amb una banqueta d’obra situada al voltant de l’espai i on hi havia una petita prestatgeria de tres pisos també d’obra. Si mirem al sostre, podrem veure per on passava l’antiga instal•lació elèctrica.
Això és ara tot el que queda de l’antic refugi de la Plaça Revolució. No és tan impressionant com el 307 del Poble Sec o el de la Plaça del Diamant, però és un petit racó per descobrir. Hi podeu anar sempre que es vulgueu, per seure una estona, sentir l’olor d’humitat i imaginar el terror de viure sota les bombes... Només cal entrar i demanar la clau per obrir una porta de barres metàl•liques que ens traslladarà durant un moment al passat...


15 comentaris:

el bandero ha dit...

Té que ser molt angustiant tenir que refugiar-te d'un atac aeri.

Moltes gràcies per la descoberta.

Galderich ha dit...

Ep, hi anirem si és així de fàcil. Tenint clar que no és tant com el del Poble Sec ja sabem a què anem... i sense reservar hora!
Gràcies una vegada més.
Per cert, aquest Sant Jordi on estaras signant llibres? Ho penjaras al bloc?

Dani ha dit...

La veritat és que m'han dit els de l'editorial que em tirndran donant voltes tot el dia però que a l'FNAC i a Rambla Catalunya hi seré una estona segur. Quan tingui més detalls us els comunico, que jo tampoc sóc precisament un Zafón i si em feu una visiteta no m'aborriré tant...

Dani ha dit...

Sònia! No pensava topar tan ràpid amb els que van entrar-hi al principi. Em podries enviar un telèfon o correu on contactar amb tú a danicortijo@altresbarcelones.com Siusplau?

Dani ha dit...

Explica'ns alguna cosa més Sònia!

Dani ha dit...

Explica'ns alguna cosa més Sònia!

Pedro Arroyo ha dit...

Gràcies per la info. Quina angoixa només sentir l'avís per entrar al refugi.
Dani, ens veurem al Sant Jordi! Sóc seguidor del teu blog de fa temps encara que no he posat comentaris fins ara.

Dani ha dit...

Doncs benvingut Pedro! Espero trobar comentaris teus per aqui a partir d'ara!

Unknown ha dit...

Vaja. Aquesta tampoc la sabia. Merci per la info!

Samosa de matinades ha dit...

Esperarem l'ubicació exacta per la signatura.

Anònim ha dit...

Bones a tots!

Jo recordo que el refugi era força gran, i si que hi havia una zona que era de sanitat. També vaig arribar a veure els WC, bastants passadissos, alguns de pas i altres per estar-hi, perquè alguns tenien banc de pedra a la paret i altres no, hi havia diferents habitacions amples,...A mi, el que em va impactar més però, van ser les frases escrites a les parets. Tot el que hi vaig veure i trobar era ben bé tot el que m'explicava la meva besàvia. Amb aquella visita em vaig endur un tros d'història a casa.

Sònia

Agus Giralt ha dit...

El disc que has posat com a ambientació a les imatges es veu que va generar un parell de situacions tràgiques.

Es veu que un cop es van equivocar de cara del vinil i van fer sonar la cara que deia "Ja ha passat el perill, podeu tornar a les vostres cases..." en ple bombardeig.

Una altra vegada expliquen que es va rallar quan diu "per vosaltres" generant una visió surrealista, les bombes caient sobre la ciutat i la megafonia reproduint "per vosaltres, per vosaltres"

Felicitats per l'actualització, i per l'éxit de vendes del llibre.

Per cert, avui justament m'han comentat que hi ha un parell de refugis a Les Corts que segurament es poden visitar.

Nem parlant

Dani ha dit...

Agus: En un reportatge vaig veure que entrevistaven a l'home que feia la locució i que deia que mai li havia agradat que allò estigués gravat en un disc a doble cara perquè podien passar coses d'aquestes i finalment va succeïr la tragèdia que dius. Això dels refugis que dius pinta molt i molt bé. Seguim en contacte com sempre...!

Met ha dit...

Gràcies pel post, Dani.

Sabia de l'existència del refugi, però creia que se l'havien carregat quan van fer l'aparacament subterrani, com el de la plaça Joanic. Ara veig que només està mutilat. Un mal menor?

Tinc pendnet visiatar-ne un de refugi antiaeri, un exemple de col·laboració ciutadana que no es va donar a la resta d'Europa durant la II Guerra Mundial.

PD: Per Sant Jordi estaré de mudança, pel que la teva signatura haurà de ser estampada en una adata més prosaica. Ja estàs escalfant el canell per evitar esguinços de tant signar?

Santi ha dit...

això això, a escalfar el canell! estic desitjant escapar-me a Barcelona a comprar-lo! Felicitats!!