Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007



Fa uns dies vàrem parlar de diferents trams de la muralla romana de Barcelona que queden ocults i ens consta que molts us vàreu descarregar el mapa i vau anar a buscar els trams de muralla dins les botigues, els edificis, etc... Veient que teníeu ganes de més, ara anirem a per les posteriors, les d’època medieval moderna, que aquestes encara son més desconegudes... Per saber on estan situades les muralles hem de conèixer primer la seva història i on estarien situades actualment, anem a pams!


La muralla medieval de Barcelonai les seves restes, i les d'ampliacions posteriors (descarregable en PDF, clica la imatge)

Des del segle I aC, que és quan es funda la ciutat, fins el segle XI, ja a l’edat mitjana, la ciutat no va créixer més enllà de les seves antigues muralles. Això sí, a partir d’aleshores, la ciutat, ofegada, va començar a expandir-se més enllà dels seus murs fundant així el que s’anomenava “Viles Noves “. Hi havia la Vila Nova dels Arcs, que aprofitava els arcs de l’antic aqüeducte com a suport, la de Sant Pere o la del Mar, per exemple.

Tram de la muralla del Raval visible dins local a Nou de la Rambla
Amb Jaume I al poder i en època de màxima expansió territorial, Barcelona, com a capital del Principat de Catalunya, va expandir-se enormement. Fins el punt que al segle XIII ja hi havia més edificacions a fora que dins del recinte emmurallat. Va ser aleshores quan el rei Jaume I va decidir fer unes noves muralles, aprofitant accidents geogràfics, com es feia normalment.

De dalt a baix de la Riera de la Rambla va construir una muralla, i per la zona dels actuals carrers Fontanella i Trafalgar una altra. El darrer portal que es va fer en aquella època va ser el Portal Nou, on ara hi ha precisament el carrer del Portal Nou. Tot i que posteriorment es van fer molts altres portals, aquest va conservar aquest flamant nom. Amb el temps aquesta fortificació s’ampliarà fins la costa.

Amb el pas del temps però, va succeir el mateix que havia passat respecte les muralles romanes. La ciutat es va quedar petita, i entre els segles XIV i XV es va construir un nou cercle de muralles, Rambla enllà, fent néixer així el Raval. En aquells temps només hi havia uns quants centres religiosos i assistencials, i camps de conreu, però la idea va ser molt bona, ja que així Barcelona va tenir de què menjar quan va ser assetjada diverses vegades.

Amb l’arribada de l’edat moderna es va ampliar cap a llevant la muralla, s’hi van construir baluards i com ja sabem, part de la muralla va ser enderrocada per fer-hi la ciutadella. Això sí, l’any 1854 van ser enderrocades, amb tota un pla per expandir-se fins les antigues viles. Però què ens en queda? Aquí està la part curiosa:

Tram de la muralla de la Rambla al pàrquing de Pl. del Teatre
El baluard de Sta. Madrona és l’únic que encara es pot veure a simple vista i tot i que restaurada la zona, ens pot ajudar a imaginar-nos com era la Barcelona fortificada. Hi ha però, molts altres trams però es troben ocults i la majoria dels barcelonins no ho els coneixen.

Al final del Carrer Nou de la Rambla, trobem un local anomenat Bagdad que està dedicat a una cosa que no diré perquè aquesta pàgina és per a tots els públics. A dins podem trobar-hi un dels trams de la muralla del Raval.

Si entrem a l'ascensor que ens porta al metro i als ferrocarrils des del carrer Pelai tocant a la Rambla, pel forat de l'ascensor podrem trobar part de la base de l'antic Portal de Sant Sever.

A la plaça del Teatre també podem trobar a la rampa d’entrada i sortida del Pàrquing que hi ha, les restes del pany de muralla del Portal de Trentaclaus, de l’antiga muralla de la Rambla.

Un tram que es va trobar al 2007 i que ara es troba enterrat de nou és el del portal de Sant Daniel, un lloc
per on els borbònics van marxar corrents l’11 de Setembre de 1714 veient com els perseguien els defensors de la ciutat en un contraatac.

Un altre baluard que es pot veure a l’aire lliure i és just darrera dels edificis blancs que hi ha al costat de la parada de metro Barceloneta és el Baluard del Migdia. És sorprenent, però poca gent coneix les restes.

Part del "Baluard de la Reyna" de la Ciutadella al Centre Esportiu Municipal
Ben a prop d’aqui, al Centre Esportiu Municipal si ens banyem a la piscina podem contemplar una part del “Baluard de la Reyna” de l’antiga Ciudadella Militar.

Per últim, la troballa més nova pel que fa muralles, tot just fa poques setmanes el servei d’arqueologia de Barcelona va donar a conèixer les restes de el Baluard de Sant Antoni, on també hi van trobar restes d’èpoques anteriors.

Segur que alguns pensàveu que no en quedaven de restes posteriors més enllà de les romanes, podeu fer una bona excursió! Us podeu descarregar el PDF del mapa d'aquesta entrada i imprimir-lo per a que us serveixi de guia. Ja em direu com us ha anat!


Em plau anunciar-vos que a partir de demà mateix i fins que acabi la temporada d’estiu em podreu sentir cada dijous, de 16:45 a 17:00 amb una secció pròpia anomenada “la cara B de la historia” dins el programa “8 dies a la setmana” de la Mireia Mallol. Aquesta vegada, per primera vegada als mitjans, surto dels límits de Barcelona als que tan acostumats us tinc i parlarem de la història sense límits geogràfics, tot i que amb referències abundants al territori català en general. L’enfoc serà semblant a la línia editorial que duc des de fa temps, la d’explicar fets sorprenents o curiosos però a més, vull donar-li un punt reflexiu, que ens faci conscients de quina és la visió, sovint tergiversada que tenim de molts aspectes de la història, i com fets prou rellevants ens passen desapecerbuts. Al final de cada secció us revelaré algun secret ben guardat de la història i el patrimoni. Espero que us agradi!



Teiera en una auca de processió del s.XIX
Avui el que farem serà una repassada històrica sobre com ha anat evolucionat l’ellnumenat públic a Barcelona i els vestigis que ens ha deixat.

Que els carrers estiguin il•luminats de nit per a que ens hi puguem veure ens sembla la cosa més normal del món. Però de normal no en té res. Abans, els barcelonins funcionàvem d’acord amb el ritme que ens marcava el sol.

Quan marxava el sol, tothom cap a casa, muralles tancades i a dormir! La il•luminació era aleshores molt minsa, un només s’hi podia guipar gràcies als ciris que hi havia posats a les capelletes de sants que hi havia pel carrer. Explica fins i tot una llegenda, que un cavaller al qui perseguien de nit per matar-lo va tenir la sort que es va produir un miracle. Quan passava per davant d’una d’aquestes capelletes, la imatge va bufar els ciris, tot va quedar a les fosques i va poder fugir.

En aquells temps hi havia pels carrers gent amb torxes que es dedicava a acompanyar la gent amunt i avall si havia d’anar de nit, i els cobrava segons el consum de la teia i el temps del recorregut, eren com uns taxistes de la llum, per entendre’ns. Els dies de festa grossa el que es feia és encendre les teieres que es repartien per la ciutat, que eren estructures que aguantaven fogueres alçades i eren controlades per gent amb una bara llaga.

Politja provablement emprada per llums d'oli (Foto: Enric Borràs)
L’any 1752 comencen a instal•lar-se llums d’oli pels carrers de Barcelona. Aquest sistema va perdurar molt en el temps, fins el punt que algunes persones grans encara ho van veure quan eren petites. De vegades eren penjades enmig dels carrers a una certa alçada, i per repostar més oli, encendre o apagar, es feien baixar amb un sistema de politges que encara ens ha deixat alguns vestigis.

Al segle XIX El professor de l’escola de química Josep Roura va instal•lar el primer llum de gas de la ciutat extreta de la destil•lació mineral i ho va fer a la Llotja. Així doncs, les classes de dibuix que s’hi feien eren l’enveja de tothom, fins el punt que el mateix Rei Ferran VII en una visita que va fer a Barcelona ho va veure i va manar que en posessin a Madrid uns anys més tard.

L’any 1841, Carles Lebon guanya el concurs públic obert per l’Ajuntament de Barcelona per subministrar la ciutat d’aquesta substància. És així com es funda la societat anomenada Sociedad Catalana para el alumbrado de Gas, que més tard es diria Catalana de Gas.

Fàbrica de Gas de Lebon (Barcelona á la vista)
Es crea aleshores una fàbrica de gas a la Barceloneta de la qual encara en queden vestigis, la torre i una instal•lació modernista, l’estructura metàl•lica del gasòmetre i fins i tot les oficines centrals, que eren a la Via Laietana, on ara hi ha l’H&M, on hi havia hagut durant molt de temps el museu del gas. Els fanals de gas eren autèntiques meravelles artístiques!

Quan es van inaugurar els primers fanals de gas l’expectació va ser màxima. En posar-se’n 2 davant Santa Maria del Mar diuen que es van fer proves i un home podia llegir el diari i una dona teixir roba fosca des de la cantonada amb el carrer sombrerers!

Fill dels fanals de gas també és en Pere Bufa, un personatge popular que segons deien, era molt alt i es dedicava a anar darrere els fanalers apagant els fanals. La canalla gaudia molt de l’espectacle.

Al gas de carbó li va sortir durant un temps un altre tipus de gas anomenat “schiste”, que sí, sona com un acudit. Però es veu que era extremadament inflamable i perillós, així que no va perdurar gaire. El que sí que va ser una alternativa real van ser els llums de petroli, que arribaven allà on no hi havia canalitzacions de gas. Al Carrer Amargós encara es conserven unes rajoles que recorden el primer fanal a petroli, instal•lat en aquell carrer.

Els primers fanals de gas segons Ramon Torres
Al gas va seguir il•luminant la ciutat fins als anys 60! Però paulatinament l’electricitat li ha
via anat guanyant terreny. Recordeu una carta misteriosa sense remitent que vàrem rebre fa temps? Doncs era la Sra. Pilar Feixes, que precisament ens parlava de la història d’un familiar llunyà seu que havia descobert el seu pare quan refeia l’arbre genealògic de la família.

El familiar era Tomàs Josep Dalmau García, que junt amb l’enginyer Narcís Xifra van ser els pioners de l’energia elèctrica a Catalunya i tota Espanya! Abans fins i tot de la Canadenca i també del telèfon. Tot i això son personatges oblidats per la història injustament. Com a anècdota, en les primeres proves d’il•luminació amb arc voltaic (abans que Edison inventés la bombeta i tot), Dalmau es va quedar cec per un temps!

L’1 d’octubre de 1865 davant la disjuntiva de l’Ajuntament de si contractar l’enllumenat públic a la Sociedad Española de Electricidad de Dalmau i Xifra o seguir amb el gas de Lebón, va il•luminar un carrer amb gas i l’altre amb electricitat. La gent va quedar meravellada amb la potència de l’electricitat, però el gas seguia sent molt més econòmic. Els diversos problemes financers de la Sociedad Española de Electricidad van fer que aquesta s’ensorrés, i amb el pas del temps, els noms de Dalmau i Xifra van passar a l’oblit, i tothom dóna a La Canadenca el títol de pionera en l’electricitat.

! El pare de la Pilar, de fet, va morir a causa d’un infart mentre tornava de l’arxiu per redescobrir la història d’aquest familiar, des d’aquí li volem fer el nostre petit homenatge.