Altres Barcelones

AltresBarcelones.com / Història de Barcelona, anècdotes i curiositats des del 2007


Ahir mateix dia 7 de desembre varen retirar-se les bastides que cobrien un nou monument de la ciutat. Avui, Barcelona llueix quatre columnes jòniques rere la Font Màgica de Montjuïc.
He sortit a fotografiar el monument recentment descobert i de pas he sondejat els vianants per esbrinar què en sabien i quina opinió en tenien. Molts eren gent de fora de la ciutat que aprofitaven les darreres hores d’aquest llarg pont. La gran majoria no estaven informats de quin era el significat de les columnes però molts miraven i es preguntaven per que les havien posat allà. Entre les persones que he trobat molts han opinat que eren d’estètica antiquada i que era un nyap posar-les allà al mig. Només he trobat una persona que sabés el perquè de la seva col•locació i la majoria ignorava que aquelles quatre columnes ja eren allà fins i tot abans que els edificis que l’envolten.
L’any 1919, en el context de la urbanització de la zona de Montjuïc el polític, arquitecte i historiador de l’art Josep Puig i Cadafalch va fer construir quatre columnes jòniques just davant d’on ara hi ha la Font Màgica.
Aquest era un antic projecte que ell mateix havia presentat l’any 1915 en vistes a una exposició d’indústries elèctriques que finalment no es va realitzar. En un principi aquestes columnes havien d’estar coronades per quatre victòries alades que mai varen arribar a emplaçar-s’hi. Volien ser una al•legoria de la senyera catalana i un símbol de l’herència de la cultura clàssica.
Aquesta construcció de fet, va ser la primera obra que es va alçar en aquella àrea de cara a la ja prevista Exposició Universal de Barcelona per l’any 1929 i de fet eren l’eix central a partir del qual s’haurien de distribuir les futures edificacions.
Puig i Cadafalch era aleshores president de la Mancomunitat de Catalunya durant un període en que per primera vegada en temps contemporanis, la cultura catalana va poder gaudir del suport d’unes institucions pròpies que vetllessin per ella. Va ser durant el seu mandat quan es va impulsar l’ensenyament en català i es va iniciar un procés de recuperació de la pròpia història com per exemple amb l’execució de les primeres excavacions de la ciutat grecoromana d’Empúries.
Tots aquest projectes quedaren truncats amb l’arribada al poder de Miguel Primo de Rivera l’any 1923, que va sumir tot l’Estat en una dictadura inspirada en part en el feixisme italià que va tenir com a eixos centrals la repressió del moviment obrer i el nacionalisme espanyol.
Paradoxalment el nou dictador s’havia guanyat el suport un any abans dels sectors més durs de la Lliga, el partit al qual pertanyia el mateix Puig i Cadafalch, quan aquest havia estat nomenat Capità General de Barcelona . Primo s’havia destacat per la seva mà dura contra el moviment obrer i els desordres de caire social i part la burgesia catalana el veia com un aliat en els seus interessos de classe.
El 13 de Setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera protagonitzà un cop d’estat erigint-se com a dictador. La seva arribada va ser en part possible gràcies al desgast que havia patit el moviment obrer durant els temps del pistolerisme amb pèrdues significatives com les d’en Layret i en Seguí.
Aviat, però els les actuacions de Primo van anar més enllà de l’acció l’obrerisme i es van destacar en una repressió feroç no només del catalanisme, que ell identificava globalment amb el separatisme, si no també contra qualsevol manifestació de catalanitat. Així doncs es va passar de l’adulteració i posterior anul•lació de la Mancomunitat de Catalunya a la prohibició i persecució de la llengua catalana en tots els àmbits fins el punt de no només multar si no també desterrar els mestres que enxampés donant classe en català.
En aquest context, Puig i Cadafalch va decidir exiliar-se a França el 24 de desembre de 1923. Gràcies a això no va haver de veure amb els seus propis ulls com el dictador feia enderrocar el 1928 les columnes que havien estat l’eix central a partir del qual s’havia d’urbanitzar la façana de Montjuïc de cara a la ciutat. Per a la demolició es va fer servir el mateix mètode emprat en la destrucció de les xemeneies de les fàbriques que consistia en introduir tascons de fusta entre les juntes i calar-hi foc perquè l’estructura es desequilibrés i s’acabés ensorrant.
El dictador, com era d’esperar, volia evitar per tots els mitjans que Barcelona demostrés una imatge de catalanitat als visitants d’arreu del món i tenia plans diferents per a aquesta exposició. No es va conformar amb l’enderrocament de les columnes de Puig i Cadafalch. Si no que a més, va decidir canviar el nom del que fins aleshores s’havia anomenat “Iberona”, com a resultat de la unió de la terra dels ibers i el nom de la ciutat, pel de “Pueblo Español”.
Amb la restitució de la democràcia en temps de la República, es va deixar de banda la possible reconstrucció de les columnes projectades per Puig i Cadafalch i tampoc es va aprofitar la gran ocasió que varen suposar les olimpíades del 92.
No fou fins l’any 1994 que es varen plantejar els primers projectes de restitució del símbol que ara ja ha quedat al descobert després de la retirada de les bastides.
Tot i això quan l’any 2001 l’arquitecte Joaquim Espanyol de la Comissió d’Escultures de l’Ajuntament de Barcelona va presentar una proposta de reconstrucció se li va denegar argumentant que no s’estilava la restitució de monuments desapareguts.
Però finalment, una vegada més, hem d’atribuir en bona part a la ciutadania la consecució de la restauració del patrimoni, ja que ha estat sobretot la dura tasca duta a terme des del 2002 per la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals la que ha permès que avui dia s’hagi reconstruït el que un dictador va fer enderrocar.
L’emplaçament actual de les columnes no és l’original ja que en el passat, aquestes es trobaven davant la Font Màgica. Tot i això per part del consistori s’havia plantejat disposar-les de manera lateral o fins i tot havien corregut rumors de que les volien posar al recinte del Fòrum o la Plaça Cerdà, però finalment amb tenacitat les entitats cíviques han aconseguit col•locar les columnes en el seu emplaçament original.
Segons responsables de l’obra, tot i que les columnes ja estan enllestides i han estat descobertes encara queden uns retocs del paviment on s’ha instal•lat el monument i es preveu que el dia 18 l’obra hagi acabat del tot.
La inauguració però no té data concreta ja que les entitats fa tres setmanes que esperen que els concedeixin una entrevista amb l’Garcia Bragado o l’Alcalde i sembla que la cosa anirà per llarg...

Per acabar de documentar el tema us recomano que feu una ullada a aquesta exposició virtual i que mireu el reportatge que TV3 va fer fa temps.

19 comentaris:

Galderich ha dit...

Bon resum. No coneixia el tema de Iberona! Molt bona aquesta!

trinidad ha dit...

Muy Bien Hecho, está fantastico este articulo, está bien que las cosas vuelvan a su sitio.
Un saludo. Trinidad

L´OPINIÓ ANDREUENCA ha dit...

Felicitats Dani per l'excel·lent article de les Col·lumnes de Montjüic. Gràcies per apropar-nos la història de forma planera i dignificadora.

Una abraçada.

Pau

Dani ha dit...

Gràcies a tots! Per cert, a part d'això d'iberona també he trobat informacions que deien que va ser a causa de l'arribada de Primo de Rivera al poder que es va batejar amb el nom de "Plaza de España" l'entrada del complex, però tot i això he trobat documents de 1917, quan encara no exisitia aquest espai que ja parlen del pojecte anomenant-lo d'aquesta manera...

Anònim ha dit...

Com a element simbòlic, la idea la trobo encertada; ara bé, ni les columnes són les originals ni respecten el paisatge per al qual van ser concebudes, i a més, allà al mig, trenquen tota la perspectiva i gràcia del passieg tal i com es va concebre. Personalment, no les hauria restituït si no fora al lloc original. Ho trobo un nyap de mal gust, com em sembla de mal gust anar inventat-se la Sagrada Família i a sobre anar dient que és de Gaudí... però és la meva opinió, és clar. - Orlando

Kàrol ha dit...

Quina vergonya he sentit al no conèixer ni tenir idea d´aquestes columnes. Aquest cap de setmana hi aniré a veure-les. Gràcies, Dani, per la teva feina ens tens informats, actualitzats i culturitzats. Salut!

Anònim ha dit...

Quina vergonya he sentit al no tenir ni idea d´aquestes columnes. Aquest cap de setmana hi aniré a veure-les. Gràcies, Dani, pel teu treball ens tens actualitzats, informats i culturitzats. Salut!!

Miquel Saumell ha dit...

Dani,
Et felicito per l’article, hi ha molt detalls que desconeixia. Dit això i deixant de banda el tema de la memòria històrica, crec que estèticament aquestes columnes deixen molt que desitjar, semblen aquells accessoris tan antiestètics que es posen a sobre de les mones de Pasqua. Vaja, lletges a matar, com aquelles mones que et dic, però contra gustos... I sobre el lloc on les han col·locat, trencant el paisatge d’una manera tan bèstia, penso que qui ho hagi decidit no té perdó. Sí, ja ho sé, és el mateix lloc on hi havia les columnes originals, però si fa noranta anys es va cometre un error això no justifica que l’error s’hagi de repetir ara. Resumint, un “10” per l’article i un “0” per les columnes.

Esteve i Esther ha dit...

Estem d'acord amb la gent que està en contra: són antiestétiques i trenquen la vista, un nyap. També totalment d'acord amb la comparació amb la Sagrada Família que ens agradava com la va deixar en Gaudí i ara és un altre nyap.

Anònim ha dit...

Demano perdó primer de tot, perque el tema de les columnes em provoca més preguntes que opinió.
On puc trobar informació en relació a les columnes? Quan van ser inagurades? Quin tipus de cerimònies es feien al seu costat? Quin dia van ser enderrocades? Perque si s'en sap el mètode de destrucció es perque existix documentació relacionada. Aquesta documentació, ha estat publicada? El nom del Poble Espanyol, Iberona, qui ho ha publicat?
Gracies per tot.

Dani ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris. Jo la veritat és que en un principi adoptava la mateixa postura que en Miquel però la veritat és que avui hi he tornat a passar i ja no em semblen tan fora de lloc. La perspectiva des de la plaça d'espanya m'ha semblat maca i tot... Hem de pensar que les columnes eren allà abans que qualsevol dels edificis que l'envolten i no crec que puig i cadafalch fos precisament una persona amb poca visió per aquestes coses... El que m'agradaria saber és l'aspecte que tindria el conjunt si haguessin posat les columnes un pis per sota, on estàven originàriament...

trinidad ha dit...

Las columnas están estupendamente bien, da igual si unos metros aquí o allá...
Estan donde nadie las derería haber quitado.
Mari Trini

Dani ha dit...

Hola anònim, la veritat és que no m'he posat a buscar què va passar exactament el dia de la inauguració perquè si no el post seria massa llarg però suposo que si busques a l'hemeroteca de la Vanguardia pots trobar alguna cosa.
Respecte el mètode d'enderroc jo vaig llegir-ho fa temps en un apunt que va fer sàpiens. Em sembla que al web de la xarxa també el tenien penjat.

Anònim ha dit...

Felicidades por su escrito.
No obstante, observo que en su blog no se menciona la moción que se presentó en el año 2000, ni la totalidad del conjunto arquitectónico proyectado por Puig i Cadalfalch.

Lo ignora o lo censura?

La persona que inició el proyecto de restitucióbn de la 4 columnas fué Jordi Salat. A instancis suya se presentó la moción en el año 2000.

En este blog, hay documentación al respecto

http://vernaclistes.blogspot.com/2009/11/les-4-columnes-de-montjuic.html

Saludos cordiales

Anònim ha dit...

"Les quatre columnes catalanes" de Jordi Salat

Recomano la lectura d'aquest llibre

http://vernaclistes.blogspot.com/2007/07/les-4-columnes-catalanes.html

Dani ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Anònim1: Si no ho he posat és perquè no en tenia notícies, una de les coses que tenen els projectes no subvencionats com Altres Barcelones en els que no es depen de l'aprovació de cap institució és que pots dir el que et doni la gana perquè com que no rebs cap tipus de subvenció no has de tenir por a que te la retirin... per tant, gràcies per l'aportació!

Anònim ha dit...

Molt bon article Gràcies
comparteixo al mur del FB.
Salutacions

Ivàn Valle ha dit...

Bon article, Dani!
Jo també he fet fotos mentre les construien, imaginant que en un futur podríen ser d'utilitat per a gent amb les nostres inquietuts.
Has comentat que el nom de Pl. Espanya era d'abans del conjunt, m'ha sorprès, per que sempre havía sentit dir que el nom original de la plaça era el de Pl. Itàlia, en honor als lligams històrics i culturals amb aquet país. De fet reforçaven l'argument dient que el conjunt emula la plaça de Sant Pere del Vaticà, la font es inspirada en el barroc italià, les torres en la plaça de Sant Marcos de Venecia, etc. En saps res d'aixó? Gràcies!

Dani ha dit...

Jo també m'ho pensava però pel que he vist en un llibre, hi havia una carta al 1917 que ja li posava el nom de Plaça Espanya...