Antigament, quan Barcelona encara era una ciutat emmurallada i s’hi havia de pagar un impost pels productes entrants, la gent anava a extramurs a consumir alguns d’aquests a millor preu.
El vi per exemple, sortia molt més barat, i pel mateix preu se’n podia beure el doble que dins la ciutat.
A les tardes, el bò i millor de cada casa anava a fer uns beures fora muralles.
Sovint les hores passaven i passaven entre promeses d’eterna amistat, càntics desafinats i rialles.
Quan els que anaven més tous es plantejaven tornar a casa, molts cops les portes del Portal de l’Àngel ja havien tancat feia temps.
En aquests casos molts d’ells decidien anar a dormir la mona a una creu que hi havia situada si fa no fa a l’actual encreuament del Passeig de Gràcia amb la Gran Via.
Als graons de la creu hi jeia “la crème de la crème” de les perles de Barcelona i massa sovint, el que havia començat amb càntics fraternals entre copes acabava convertint-se en un niu de crits, renecs i garrotades. Tant és així que l’indret va passar a ser conegut per “La Creu Tremenda”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Els vells carrers de Barcelona no són només allò que ara veiem a simple vista. Si ens hi aturem una estona en silenci i parem atenció, encara es poden sentir els crits dels avalots, rialles de la canalla, l'olor d'espècies, els carros i cavalls, la sensació agra de la por, il·lusions i esperances, odis i amors, i llegendes i mites que encara volen per entre els carrerons estrets de Barcelones d'altres temps, d'Altres Barcelones... Les sentiu?...

Aplicacions

Altres Barcelones és el 1r partner mundial en català de Google Field Trip. Descarrega l'app clicant el logotip

obra de Dani Cortijo està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons

2 comentaris:
Els bons costums, eh? :-D
Hola Dani!
El mateix et dic, m'agrada el teu blog! Molt interessant i útil per conèixer millor la capital.
Aviam si puc passar-hi sovint.
Vinga, salut!
Publica un comentari