Quan fem història de la vida quotidiana a la ciutat, sovint podem caure en el parany d’ensenyar només allò que és maco, que omple d’orgull o bé és apte per a tots els públics. Per compensar aquest defecte, avui parlarem de la prostitució. Tot i ser un tema tabú, aquest ofici ha deixat marques que encara podem llegir avui dia a les parets de la Barcelona Vella.
La carassa que fa cantonada entre el Carrer dels Mirallers i el Carrer dels Vigatans és potser la més famosa. L’agost de 1983, és a dir, tampoc fa gaire, l’Ajuntament va fer tirar a terra l’antic edifici dins un pla de rehabilitació de Ciutat Vella, malgrat constar l’edifici dins els catàlegs de patrimoni protegit. La protesta veïnal va obligar a que la figura, un cop restaurada, es tornés a posar a l’edifici que es construiria al solar.
Les prostitutes eren tancades els dies de guardar per a que no poguessin exercir el seu ofici.
Eren recloses al Convent de les Egipcíaques, al carrer que porta el mateix nom. Les monges d’aquell indret intentaven convèncer-les per tal que deixessin la mala vida i passessin a formar part de la comunitat. Durant aquesta reclusió, evidentment, aquestes dones no treballaven. Per compensar la manca d’ingressos que això suposava, s’assignava a cadascuna d’elles un sou que sortia del lloguer dels molins públics de les Basses de Sant Pere, que funcionaven amb aigua del Rec Comtal a l’alçada de Sant Pere de les Puelles. La manutenció dels presos del Rei i la casa de la misericòrdia també es subvencionaven amb aquest mètode.
Una altra cosa que si més no, és curiosa que recordar dins aquests lligams econòmics entre l’Església i la prostitució és que veient com aquests establiments promocionaven el pecat de la luxúria, i tenint en compte que era del tot impossible aturar l’ofici que molts cops s’ha considerat el més antic de la història, aquesta institució va passar a controlar-los. Deien que així podrien reconduir els diners que provenien del pecat cap a causes pies i caritatives.
Per tal de distingir els bordells de la resta d’establiments, hi havia tot un codi de senyals, de les quals, les carasses són en l’actualitat el símbol que en més ocasions ha arribat fins els nostres dies.
Igual que les cases de jueus i sarraïns sovint eren pintades de groc per tal d’assenyalar-les, els prostíbuls estaven obligats a pintar la seva part baixa de vermell ben viu en representació de la luxúria. També tenien el número de la porta pintat notablement més gran en relació a la resta de números de les altres cases.
Les carasses, normalment representaven el cap d’un dimoni o un sàtir i en altres casos el d’una medusa.
El costum de posar aquestes testes a les cantonades data del segle XVII i és posterior a la guerra dels segadors de 1640, en aquesta data es van adoptar aquestes mesures de marcatge dels bordells per tal que els soldats de les tropes castellanes que en aquell moment dominaren la ciutat poguessin trobar els prostíbuls sense problema.
Hi ha testimonis de 1929 que encara identifiquen dos bordells pintats de vermell al Carrer de la Volta del Teatre, mentre que al 1934 es diu que encara n’hi ha al carrer d’en Roca que tenen el número més gran del que és normal.
Les prostitutes eren tancades els dies de guardar per a que no poguessin exercir el seu ofici.
Eren recloses al Convent de les Egipcíaques, al carrer que porta el mateix nom. Les monges d’aquell indret intentaven convèncer-les per tal que deixessin la mala vida i passessin a formar part de la comunitat. Durant aquesta reclusió, evidentment, aquestes dones no treballaven. Per compensar la manca d’ingressos que això suposava, s’assignava a cadascuna d’elles un sou que sortia del lloguer dels molins públics de les Basses de Sant Pere, que funcionaven amb aigua del Rec Comtal a l’alçada de Sant Pere de les Puelles. La manutenció dels presos del Rei i la casa de la misericòrdia també es subvencionaven amb aquest mètode.
Una altra cosa que si més no, és curiosa que recordar dins aquests lligams econòmics entre l’Església i la prostitució és que veient com aquests establiments promocionaven el pecat de la luxúria, i tenint en compte que era del tot impossible aturar l’ofici que molts cops s’ha considerat el més antic de la història, aquesta institució va passar a controlar-los. Deien que així podrien reconduir els diners que provenien del pecat cap a causes pies i caritatives.
Per tal de distingir els bordells de la resta d’establiments, hi havia tot un codi de senyals, de les quals, les carasses són en l’actualitat el símbol que en més ocasions ha arribat fins els nostres dies.
Igual que les cases de jueus i sarraïns sovint eren pintades de groc per tal d’assenyalar-les, els prostíbuls estaven obligats a pintar la seva part baixa de vermell ben viu en representació de la luxúria. També tenien el número de la porta pintat notablement més gran en relació a la resta de números de les altres cases.
Les carasses, normalment representaven el cap d’un dimoni o un sàtir i en altres casos el d’una medusa.
El costum de posar aquestes testes a les cantonades data del segle XVII i és posterior a la guerra dels segadors de 1640, en aquesta data es van adoptar aquestes mesures de marcatge dels bordells per tal que els soldats de les tropes castellanes que en aquell moment dominaren la ciutat poguessin trobar els prostíbuls sense problema.
Hi ha testimonis de 1929 que encara identifiquen dos bordells pintats de vermell al Carrer de la Volta del Teatre, mentre que al 1934 es diu que encara n’hi ha al carrer d’en Roca que tenen el número més gran del que és normal.
A la cantonada entre el Carrer de les Mosques i el Carrer Flassaders trobem una altra d’aquestes figures. Aquesta a més té nom, se’n diu en Papamosques. Sembla que el nom és una rèplica del d’una figura de la Catedral de Burgos, que en marcar les hores sembla que mengi mosques. Es diu que durant un temps aquest estret carrer era un atzucac que menava a un bordell, en aquest cas de certa categoria, on algunes de les que hi treballaven havien sortit de l’ofici després que un mariner les hi treies a causa de la típica promesa a la verge de fer feliç a una dona si es salvaven en algun moment de mala mar.Al final del Carrer Mestres Casals i Martorell
(Antic Carrer de la Claveguera) També hi trobem en una cantonada a uns quants pisos d’alçada, una figura coneguda popularlment amb el nom de “La Caterina”. No en sabem pas si també és símbol de bordell, però a jutjar pels enderrocaments que s’hi han fet a la zona i l’estat d’abandonament de l’edifici, us convidaria a anar-ho a veure abans que com passa sovint, la història es vagi esborrant ràpidament a cops de mall i excavadora.
Si voleu trobar un dels bordells més amagats de la Barcelona Vella entreu per sota l’arc del petit i desconegut Carrer de les Panses venint pel Carrer de les trompetes. Un cop passada la volta, gireu a l’esquena i mireu l’edifici que teniu davant vostre. El balcó del tercer pis està marcat amb mitja cara barbuda. Aquest pis té tots els números per haver estat un prostíbul, ja que marca en concret una de les plantes, segurament per evitar confusions molestes amb la resta de veïns. No sé si actualment els seus habitants deuen estar al corrent de l’antic us de casa seva. Jo per curiositat vaig picar el timbre a veure què en sabien, però en aquell moment no hi havia ningú. Tampoc sé si en cas d’ignorar-ho s’ho haurien agafat de grat. Però ho sento, el tafaneig és encara una molt bona font d’informació. Ho tornaré a intentar un altre dia.Fins aquí el que jo sé. I vosaltres, en coneixeu alguna més?
(Fotos: Enric Borràs)
13 comentaris:
Per fi t'animes a explicar un tema de prostitució, explicada en directe a un grup d'historiadors que es dirigien cap a Plataforma.
Enhorabona pel post.
Jordi
Unes altres carasses, també molt peculiars, eren aquelles que antigament es posaven a moltes esglésies...un cap de moro penjat al costat del òrgan i que per tot sants llençaven caramels als infants...d'aquestes poques en queden però alguna encara es pot trobar.
molt bon post! ..salutacions David
Gratulon!
Mi tre sxatas vian blogon, mi ofte legas gxin kaj gxi estas cxiam interesega, dauxru tiel!
Gxis!
Dani ja som "membres de ple dret" de http://historialocalclub.blogspot.com
Estem agregats!
Jordi
Molt interessant el article! Ara vaig pel Gòtic mirant en l'aire a les cantonades.
Hi ha una imatge cantonera que sembla un drac (crec que està parcialment trencat) a la cantonada del carrer Homer amb el carrer Arlet, front al lateral de l'església dels Sants Just i Pastor.
Saps què vol dir o què indicava? Totes les imatges cantoneras indicaven sempre un lloc important?
Pere
Hola Dani !!
Felicitats pel bloc i pel Post també.
M'agrada passejar-me per ciutat vella tal com dius en la presentació del teu bloc, espero que el que que da d'antic no s'ho carreguin.
Us imagineu que no haguessin llençat les muralles a terra? Lucca és impressionant en aquest sentit, una pena que els nostres polítics no vegin méws enllà de les seves butxaques.
Salut !!
David Parcerisa.
Bon post Dani! Estic fent la tesi doctoral sobre la prostitució medieval a Barcelona i conec poques coses sobre les carasses. Em pots dir d'on has tret la informació? M'interessa moltíssim!
Per cert algunes dones públiques posaven un ram a la porta per indicar que allà hi viiva una prostituta (per això en castellà es diuen "rameras").
Vols intercanviar links?
www.avolsfembres.blogspot.com
L'edifici on està "La Caterina" està molt vell, amb les portes i finestres tapiades i embolicat en una malla verda per si cauen cascots. Es veu encara "La Caterina" a través de la malla, però l'edifici qualsevol dia d'aquests el llencen al terra. Hi ha alguna forma de salvar a "La Caterina" igual que es va salvar la carassa de Mirallers/Vigatans?
El mencionat edifici fa setmanes que ha estat enderrocat.
¿Algú té coneixement de què se n´ha fet de la "La Caterina"?
Ostres, ja ho han enderrocat? Doncs no tinc ni idea. En la majoria dels casos el que es fa és que s'ho enduu el Museu d'Història i ho guarda als magatzems... Esperem que sigui així...
Doncs, la carassa del carrer de les Mosques l’han afaitada i s’ha quedat sense bigoti ni cabellera.
Sortosament “La Caterina” s’ha salvat. Espero que algun dia el Muhba l’exposi, si pot ser en un lloc públic i de forma permanent.
http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/intervencionsarqueo/enderroc-de-finques-als-carrers-de-mestres-casals-martorell-larc-de-sant-cristofol/
Recuperació de la Carassa o mènsula que representa un àngel, del segle XV, coneguda popularment com “La Caterina”, que estava situada a l’angle de la finca del número 2 del carrer Mestres Casals i Martorell, i que indicava el nivell de la cornisa de l’edifici anterior a la reforma de finals del segle XVIII.
Amb l'ajut de la teva informació he organitzat per una colla d'amistats i per demà, un recorregut per la Barcelona Vella amb l'objectiu de buscar les "Carasses". Moltes gràcies
Publica un comentari a l'entrada