Altres Barcelones

La festa dels Sants Innocents té, des que es van santificar totes les festes paganes, un significat religiós. Es celebrava per recordar la innocència dels nens assassinats  segons l'Evangeli de Mateu pel governador de Judea, Herodes. Aquesta versió diu que en assabentar-se del naixement de Jesús, tement que aquest el destronés, va fer degollar tots els menors de dos anys de la ciutat de Betlem.

Ara mateix, una de les estàtues de Llorenç Matamala i Piñol de la façana del naixement de la Sagrada família fa referència a aquesta matança.

Malgrat tot, Herodes va morir l’any 4 aC. i per tant veracitat d’aquesta història és qüestionable. Sembla ser que simplement, van triar aquest personatge sinistre, que s’havia destacat pels assassinats de contrincants polítics per fer-lo passar a la posteritat com a infanticida despietat. Total, ja no li venia d’aquí...

Per recordar aquests fets i exaltar els valors de la innocència infantil. A Barcelona, durant el dia 28 de desembre es triava un “bisbetó”, un nen que durant aquella jornada tenia autoritat eclesiàstica i també es feia una substitució del clergat regular.

El que ara coneixem con a innocentades però, són elements que procedeixen de l’àmbit secular i pagà.

El dia dels Sants Innocents era especialment celebrat en els temps en que Barcelona encara es regia per les organitzacions gremials. En Lluís Almerich va fer-se’n ressò al seu llibre “Tradicions, festes i costums populars de Barcelona”.

En aquella època els membres de cada ofici ideaven les seves innocentades en conjunt i aquell dia sempre intentaven enganyar algú.

Els ferrers i els manyacs per exemple, tenien el costum de deixar d’escalfar una ferradura fins que aquesta quedava ben calenta però sense arribar al punt d’estar roent, evitant que la seva elevada temperatura fos detectada a primer cop d’ull. El qui la intentava agafar com a signe de bona sort s’enduia una bona cremada.

De vegades el que feien era clavar una moneda de coure a terra i riure de tot aquell que s’ajupia dissimuladament per agafar-la. Aquesta innocentada, amb monedes d’euro i pega de contacte, encara existeix. Fa uns anys en vaig ser víctima...

Els fideuers i semolers del carrer de les Semoleres el que feien era introduir fils dins la pasta que causaven moltes molèsties als consumidors en passar desapercebuts fins que ja eren a la boca.

Els seus veïns cerers del carrer de les candeles, a l’altra banda de la plaça de la Llana, substituïen el ble de les espelmes per cues de rave i els pastissers, per la seva banda, farcien els dolços amb espart.

El corporativisme gremial feia que la gent de cada ofici es posés d’acord per adulterar els productes, d’aquesta manera el client era enganyat tant si acudia a un mestre com si anava a comprar a un altre, d’aquesta manera s’evitaven perdre clientela.

Per altra banda, dins l’estructura gremial, abans d’arribar a ser mestre calia superar diverses proves iniciàtiques, algunes d’elles pesades. El 28 de gener era el dia ideal per pensar-se bromes destinades als aprenents. Alguns mestres els feien anar a buscar coses estranyes a la farmàcia com ara “pols de moll de l’os de farmacèutic” o bé simplement “l’unguent”, així a seques, sense determinar.

També solien dir-los que anessin a buscar els “neulers” de fer neules a un local on els donaven un sac carregat de rocs i els deien que sobretot no l’obrissin, ja que es podien escapar.

A alguns els deien que els havien d’operar per treure’ls una membrana en realitat inexistent anomenada “pamparruga” que es trobava sota els cabells i els impedia aprendre l’ofici. Quan ja havien tret tots els estris punxants i tallants i l’aprenent estava prou espantat li confessaven la broma.

Els aprenents però també feien innocentades a la resta de ciutadans. Una de les més comunes era convèncer un dels més petits perquè s’amagués dins d’una cistella tapada amb un drap i després es dedicar-se a anar traginant la cistella amb cara d’extenuació pel carrer. Quan un barceloní s’oferia a ajudar li donaven les gràcies i li cedien la cistella. Després que el pobre innocent la carregués uns quants metres, el petit aprenent en sortia disparat de l’interior i se’n burlava fent-li pam i pipa.

Amb l’arribada de la industrialització aquestes tradicions gremials es van anar perdent i va irrompre la famosa “llufa” de paper de diari que els nens enganxaven a l’esquena dels adults amb agulles de cap torçades sense que aquests se’n adonessin.

Ara aquest costum encara perdura tot i que pocs nens el practiquen i ho fan substituint l’agulla de cap per cinta adhesiva.

Avui però, part important del protagonisme el tenen els mitjans de comunicació que aquest dia colen expressament alguna notícia falsa per confondre la població. Alguns però ho fan també durant la resta de l’any...

Aquests ritus seculars pagans però arriben fins i tot a tornar la innocentada al clergat. Sense anar més lluny hi ha llocs on és la pròpia església la que s’enduu una llufa...

Divendres passat el periodista Marc Bellmunt va publicar a El Mundo una entrevista sobre la ruta “Barcelona: Detalls, històries i secrets”, que és la ruta oficial del meu llibre “Històries de la historia de Barcelona”.

Aquesta publicació, ha tingut molt més èxit del que esperàvem jo i l’editorial Robinbook. Ja anem per una 5ª edició, situant-nos des de fa mesos als rànquings de no ficció en català i ja hem posat  en marxa la seva traducció al castellà. Això ha fet que també tprengui embranzida la ruta de en la qual jo mateix faig de guia gràcies a l'empresa Cultruta. A l’agenda d’activitats podreu veure quines dates són disponibles.

Si no sabeu què regalar per aquest nadal i voleu obsequiar Històries de la historia de Barcelona, us proposo diferents alternatives. Podeu regalar una ruta o bé un pack regalaruta del cultruta (llibre + ruta). Si el que voleu és només el llibre, com que sóc totalment partidari dels favoritismes quan es tracta de gent que segueix el projecte Altres Barcelones, he aconseguit un tracte de favor per a tots els membres del grup Altres Barcelones de facebook.

Els qui en sigueu membres, pel simple fet de ser-ho tindreu un 15% de descompte en la compra del llibre. Un cop formeu part del grup només caldrà que aneu al quiosc Free Time de la Rambla de Barcelona (Rambla de Sant Josep 114) amb el val que es pot descarregar des de la pàgina del grup. A part d'això també us deixo amb entrevista que em va fer fa uns dies en Marc Roca de la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació

Edito: (he hagut de retirar el video de bcn.cat perquè m'han informat que no és encara la versió definitiva i m'ho han demanat)

Fa uns dies parlava amb uns companys de facultat que era relativament difícil trobar vídeos d'accés lliure sobre temes d'història i patrimoni en català a la xarxa. Si bé la nostra llengua gaudeix de molt bona salut en quantitat de materials escrits a la xarxa en relació al nombre de parlants, cada cop creix més el percentatge de consum de vídeo. Molts docents tenen dificultats per trobar materials per utilitzar-los a les seves classes, els alumnes han de furgar per trobar material d'estudi i el mateix passa amb els aficionats.

És per això que hem volgut intentar posar el nostre granet de sorra creant el portal HistoTube, on es reunirà una selecció dels millors vídeos sobre aquesta temàtica existents a la xarxa. De moment HistoTube suporta continguts penjats a la plataforma YouTube però mirarem a veure si podem afegir noves plataformes.

Creiem que HistoTube ha d'estar present a les xarxes socials és per això que podeu seguir-nos a Twitter i Facebook.

Com estem d'estrena hem penjat un fons de 20 vídeos tot i que dos cops per setmana penjarem continguts nous. Per trobar els materials es pot navegar per les categories o bé utilitzar el cercador. Els darrers vídeos surten destacats a la pantalla flash de la portada i es poden comentar i votar.

HistoTube es planteja com un projecte col•laboratiu. Ens agradaria que participéssiu proposant vídeos a les nostres xarxes socials o bé enviant-nos un correu a histotube@gmail.com

Per acabar només vull recalcar que estic especialment il•lusionat pel fet de compartir aquest nou projecte amb els meus companys de facultat Jordi Bonvehí, Agus Giralt i Lorién Casasús, els tres companys amb els qui fa anys em vaig embarcar fa anys en una aventura que aleshores semblava utòpica, fer arribar de manera amena la història local dels nostres respectius territoris a la xarxa i tenir incidència social. Amb el pas dels anys Altres Barcelones, Un Mataró no tan llunyà, Històries Manresanes i Memòria de Sants ja tenen un bon espai a la xarxa, a les ràdios i les publicacions i tots hem acabant aconseguint consolidar els nostres projectes.

Aquest serà el nostre primer projecte en comú i esperem que sigui el germen de futures aventures de difusió històrica.

Així doncs, no puc fer res més que encoratjar-vos a submergir-vos en la història i el patrimoni estrenant el nou HistoTube.

Ahir mateix dia 7 de desembre varen retirar-se les bastides que cobrien un nou monument de la ciutat. Avui, Barcelona llueix quatre columnes jòniques rere la Font Màgica de Montjuïc.

He sortit a fotografiar el monument recentment descobert i de pas he sondejat els vianants per esbrinar què en sabien i quina opinió en tenien. Molts eren gent de fora de la ciutat que aprofitaven les darreres hores d’aquest llarg pont. La gran majoria no estaven informats de quin era el significat de les columnes però molts miraven i es preguntaven per que les havien posat allà. Entre les persones que he trobat molts han opinat que eren d’estètica antiquada i que era un nyap posar-les allà al mig. Només he trobat una persona que sabés el perquè de la seva col•locació i la majoria ignorava que aquelles quatre columnes ja eren allà fins i tot abans que els edificis que l’envolten.

L’any 1919, en el context de la urbanització de la zona de Montjuïc el polític, arquitecte i historiador de l’art Josep Puig i Cadafalch va fer construir quatre columnes jòniques just davant d’on ara hi ha la Font Màgica.

Aquest era un antic projecte que ell mateix havia presentat l’any 1915 en vistes a una exposició d’indústries elèctriques que finalment no es va realitzar. En un principi aquestes columnes havien d’estar coronades per quatre victòries alades que mai varen arribar a emplaçar-s’hi. Volien ser una al•legoria de la senyera catalana i un símbol de l’herència de la cultura clàssica.

Aquesta construcció de fet, va ser la primera obra que es va alçar en aquella àrea de cara a la ja prevista Exposició Universal de Barcelona per l’any 1929 i de fet eren l’eix central a partir del qual s’haurien de distribuir les futures edificacions.

Puig i Cadafalch era aleshores president de la Mancomunitat de Catalunya durant un període en que per primera vegada en temps contemporanis, la cultura catalana va poder gaudir del suport d’unes institucions pròpies que vetllessin per ella. Va ser durant el seu mandat quan es va impulsar l’ensenyament en català i es va iniciar un procés de recuperació de la pròpia història com per exemple amb l’execució de les primeres excavacions de la ciutat grecoromana d’Empúries.

Tots aquest projectes quedaren truncats amb l’arribada al poder de Miguel Primo de Rivera l’any 1923, que va sumir tot l’Estat en una dictadura inspirada en part en el feixisme italià que va tenir com a eixos centrals la repressió del moviment obrer i el nacionalisme espanyol.

Paradoxalment el nou dictador s’havia guanyat el suport un any abans dels sectors més durs de la Lliga, el partit al qual pertanyia el mateix Puig i Cadafalch, quan aquest havia estat nomenat Capità General de Barcelona . Primo s’havia destacat per la seva mà dura contra el moviment obrer i els desordres de caire social i part la burgesia catalana el veia com un aliat en els seus interessos de classe.

El 13 de Setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera protagonitzà un cop d’estat erigint-se com a dictador. La seva arribada va ser en part possible gràcies al desgast que havia patit el moviment obrer durant els temps del pistolerisme amb pèrdues significatives com les d’en Layret i en Seguí.

Aviat, però els les actuacions de Primo van anar més enllà de l’acció l’obrerisme i es van destacar en una repressió feroç no només del catalanisme, que ell identificava globalment amb el separatisme, si no també contra qualsevol manifestació de catalanitat. Així doncs es va passar de l’adulteració i posterior anul•lació de la Mancomunitat de Catalunya a la prohibició i persecució de la llengua catalana en tots els àmbits fins el punt de no només multar si no també desterrar els mestres que enxampés donant classe en català.

En aquest context, Puig i Cadafalch va decidir exiliar-se a França el 24 de desembre de 1923. Gràcies a això no va haver de veure amb els seus propis ulls com el dictador feia enderrocar el 1928 les columnes que havien estat l’eix central a partir del qual s’havia d’urbanitzar la façana de Montjuïc de cara a la ciutat. Per a la demolició es va fer servir el mateix mètode emprat en la destrucció de les xemeneies de les fàbriques que consistia en introduir tascons de fusta entre les juntes i calar-hi foc perquè l’estructura es desequilibrés i s’acabés ensorrant.

El dictador, com era d’esperar, volia evitar per tots els mitjans que Barcelona demostrés una imatge de catalanitat als visitants d’arreu del món i tenia plans diferents per a aquesta exposició. No es va conformar amb l’enderrocament de les columnes de Puig i Cadafalch. Si no que a més, va decidir canviar el nom del que fins aleshores s’havia anomenat “Iberona”, com a resultat de la unió de la terra dels ibers i el nom de la ciutat, pel de “Pueblo Español”.

Amb la restitució de la democràcia en temps de la República, es va deixar de banda la possible reconstrucció de les columnes projectades per Puig i Cadafalch i tampoc es va aprofitar la gran ocasió que varen suposar les olimpíades del 92.

No fou fins l’any 1994 que es varen plantejar els primers projectes de restitució del símbol que ara ja ha quedat al descobert després de la retirada de les bastides.

Tot i això quan l’any 2001 l’arquitecte Joaquim Espanyol de la Comissió d’Escultures de l’Ajuntament de Barcelona va presentar una proposta de reconstrucció se li va denegar argumentant que no s’estilava la restitució de monuments desapareguts.

Però finalment, una vegada més, hem d’atribuir en bona part a la ciutadania la consecució de la restauració del patrimoni, ja que ha estat sobretot la dura tasca duta a terme des del 2002 per la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals la que ha permès que avui dia s’hagi reconstruït el que un dictador va fer enderrocar.

L’emplaçament actual de les columnes no és l’original ja que en el passat, aquestes es trobaven davant la Font Màgica. Tot i això per part del consistori s’havia plantejat disposar-les de manera lateral o fins i tot havien corregut rumors de que les volien posar al recinte del Fòrum o la Plaça Cerdà, però finalment amb tenacitat les entitats cíviques han aconseguit col•locar les columnes en el seu emplaçament original.

Segons responsables de l’obra, tot i que les columnes ja estan enllestides i han estat descobertes encara queden uns retocs del paviment on s’ha instal•lat el monument i es preveu que el dia 18 l’obra hagi acabat del tot.

La inauguració però no té data concreta ja que les entitats fa tres setmanes que esperen que els concedeixin una entrevista amb l’Garcia Bragado o l’Alcalde i sembla que la cosa anirà per llarg...

Per acabar de documentar el tema us recomano que feu una ullada a aquesta exposició virtual i que mireu el reportatge que TV3 va fer fa temps.

Altres Barcelones ha tingut sempre com a prioritat ser un lloc web on trobar històries curioses sobre Barcelona i on plegats puguem compartir els nostres coneixements i dubtes. Darrerament però, precisament per la bona marxa d'aquest projecte, m'han sorgit diverses oportunitats de participar en la tasques de difusió històrica obertes al públic més enllà del bloc.
Els qui seguiu Altres Barcelones a twitter o a Facebook acostumeu a estar ben informats però últimament he observat que hi ha gent que segueix aquest projecte des dels seus inicis i ni tan sols sap que ja fa mesos que existeix una ruta oficial del llibre "Històries de la història de Barcelona" o que de tant en tant faig alguna xerrada històrica.

És per això que he cregut convenient obrir un calendari d'activitats per a que el pugueu consultar sempre que vulgueu, i de pas, a mi em servirà d'agenda online que podré anar modificant a temps real. Per a fer-lo més accessible he inserit un enllaç que podreu veure permanentment a la barra horitzontal superior del bloc.

Aprofitant l'avinentesa us recordo les activitats que hi ha programades a curt termini:

Per més detalls podeu estrenar el flamant calendari!

Què us sembla? Ho trobeu útil?